No hi ha a Barcelona cap edifici més vinculat a en Serrallonga que el palau Savassona, que acull l'Ateneu Barcelonès.
Aquest edifici on estem va ser adquirit l’any 1776 per Antoni Ferrer-Llupià i de Brossa, baró de Savassona. Dos títols nobiliaris vinculats amb en Serrallonga.
Els barons de Savassona van
ser els senyors feudals, del bàndol nyerro, posseïdors de les terres de Querós
i dels llocs on es movia en Serrallonga. Van ser els seus màxims valedors
i causant de la seva caiguda en
desgràcia quan van retirar-li la protecció. No hi ha, doncs, palau a Barcelona
més vinculat als nyerros.
Des de l’any 1905 l’edifici acull l’Ateneu Barcelonès. L’any 1926 era President de la Institució Pompeu Fabra i secretari Francesc Pujols. El soci Aureli Capmany, eminent folklorista que havia recopilat la memòria sobre les cançons i el ball d’en Serrallonga, va proposar a l’entitat fer una transcripció mecanografiada del procés sumarial del bandoler. En aquell moment Pompeu Fabra era el President i Francesc Pujols (que havia estat el responsable del llibret de la sarsuela de 1922) era secretari de la institució.
L’any 1931, una vegada aconseguit el finançament, es va materialitzar aquell propòsit.
Qui hi va fer possible va ser Francesc Patxot, industrial surer de Sant Feliu de Guíxols, filantrop i mecenes del Cançoner Català. Va rebre un dels tres exemplars mecanografiats.
Un altre exemplar està guardat en l'arxiu de l'Ateneu, on també hi trobem el manuscrit del segon text més antic que es conserva del Ball d'en Serrallonga, el de Tona de l'any 1760.
Una tasca que ha suposat que des d’aquest lloc irradiï tota la història d’en Serrallonga, posant a l’abast una font d’informació indispensable per a historiadors, divulgadors i curiosos i de la qual ha begut, precisament el meu llibre.
Per entrar en la història del
bandoler és quasi indispensable entrar a l’Ateneu, en persona o virtualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada