Els batlles locals eren a primera línia en l'operatiu per atrapar els
bandolers del segle XVII. Ells havien de cridar a sometent i atrapar els
lladres d'ofici o a partir de les proclames del virrei o les ordres dels nobles
i senyors. Del seu compromís en aquesta tasca -o de la manca de compromís
depenia en bona part la continuïtat de les quadrilles de bandolers de les
Guilleries.
En el procés sumarial d'en Serrallonga se'ns parla de dos batlles
d'aquest municipi: Miquel Lloret que havia donat cobertura als lladres i Joan
Mont que els perseguia.
Respecte el primer el Fadrí de Sau declara: "Jo conech molt be a
Miquel Lloret de Amer que es estat batlle de aquella vila en casa del qual
nosaltres som estats algunes vegades hins ha donat a menjar y a beurer ".
En una ocasió , en la qual els bandolers menjaven a casa seva, també va
advertir als homes d'en Serrallonga que s'apropaven quaranta homes que els
perseguien. En la fugida aquesta van haver de deixar anar presos que portaven
per a demanar restat.
Joan Mont, també batlle d'Amer en un altre període, si que anava al
darrere dels bandolers. Tenia, però, un "traidor" dins la seva
mateixa família: el seu germà Miquel Mont.
Això ho declara el Fadrí de Sau: "Miquel Mont de Amer si be esta en
Angles es germa de Miquel Mont batlle lo qual Miquel Mont es molt gran amich
fautor y valedor nostre ... y en algunes ocassions que ell sabia que lo dit
Joan Mont batlle son germa exie a la persecutio ell dit Miquel Mont nos venie
avisar."
Com es veu, la teranyina de complicitats de la gent de la terra havia de
fer difícil la feina dels batlles i el
compliment fidel de les ordres de persecució del bandolerisme, si és que volien
complir-les.
La multiplicitat i competència jurisdiccional del territori, petita
noblesa, església, batlles locals, ajudaven els bandolers a sortir-se’n amb la
seva i a bellugar-se amb relativa tranquil·litat per diferents parts del
territori.
Amer era un entremig: una vila on trobaven protecció i on alhora eren
perseguits, un terreny adobat per al bandolerisme, per al seva proximitat amb
el camí ral i a les muntanyes on poder fugir; per tant terreny adobat per a ser
recordat com a “territori Serrallonga·”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada