dimarts, 29 de setembre de 2009

UNA LLEGENDA DE BANDOLERS


La tradició oral i escrita ens ha deixat moltes llegendes a l'entorn d'en Serrallonga i els seus homes.
Rebuscant en papers vells de la meva àvia vaig trobar un exemplar de la revista "D'ací i d'Allà" publicada l'any 1922.
Curiosament, aquell exemplar contenia un article sobre Santa Coloma de Farners i el seu balneari -el Termes Orion- i per a il·lustrar les bones propietats de l'aigua termal d'aquest indret, s'ajudava d'una llegenda sobre els bandolers de la quadrilla.
Tot i la llunyania de Santa Coloma i Queròs, l'article també afegia una fotografia de la Roca del Castell de l'Illa.
L'article ens explica:

"La tradició més antiga que es coneix d'aquelles aigües, és la dels lladres d'En Serrallonga, tan bellament glosada pel poeta Suriñach Senties.
No ens podem estar de transcriure-la; diu:
"Els lladres d'En Serrallonga eren batuts. Dos d'ells, udolant com llops, baixaven de les Guilleries.
Aquí, en aquest racó, no pogueren més. Ja queia la tarda, i llurs ferides, brutes de terra, s'obrien com flors de febre.

Un lladre - el mal lladre, boca d'infern- deia un rosari de renecs.

L'altre el bon lladre- va implorar al cel.

Aleshores Santa Coloma, invisible, que mai no seampara aquests cims ni aquests camps de l'alta muntanya catalana, va devallar pietosa. Si eren lladres, eren també homes i ... ferits", i, ai!, que el pecador penedit era el Senyor qui el preferia.
I la Santa va fer brollar l'aigua guaridora, tan generosa, rica i tèbia com si li brollés del costat compasiu.

Oh, quina tebior de niu per als lladres, avesats a domir ocults a les coves.
D'aleshores ençà l'aigua ha brollat inacabable, car les gràcies dels sants son eternes. Demés, els sofrents i els ferits no acaben mai, perquè cap lluita no fineix en la vida sinó que la vida mateixa".