dijous, 27 de gener del 2022

CINC LLIBRES SOBRE BANDOLERISME CATALÀ

 





No tot és Serrallonga en la història del bandolerisme al nostre país. Aquests cinc llibres en són una mostra més:

BANDOLERS, LLOPS I VENTS AL PRIORAT. De Jaume Sabaté i Alentorn. Ed. Rafel Dalmau, 2000.

El Priorat és terra de muntanyes, de costers i de valls estretes, on en altre temps confluïen bandolers i malfactors, que hi trobaven amagatalls. Forats que sovint havien de guanyar als llops que hi habitaven i cims batuts pels vents.

En el capítol dedicat als bandolerisme l’autor fa una relació de fets i bandolers des de la seva aparició, en el segle XV, i fins el segle XIX. En el XVII hi actuaven Miquel Morell i Pay Català, dos famosos caps de quadrilla d’Alcover.

BÀNDOLS I BANDOLERS AL BAIX LLOBRETAT (1580-1630). De Jaume Codina. Ed. Publicacions l’Abadia de Montserrat, 1993.

El tempo històric del llibre coincideix amb el període agut del bandolerisme català. Paral·lelament als bandolers, immergida en el mateix fenomen historia que els produïa, la societat de l’època, escindida en bàndols que es combatien a mort (els nyerros contra els cadells), sembla encaminada a l’autodestrucció. Es tracta d’una societat, ella mateixa, que delinqueix i fabrica un bandolerisme eminentment popular i els pobres fan el que veuen fer als rics: robar i matar.  En tals condicions el progrés esconòmic esdevé impossible. És el  “segle perdut” de Catalunya.

Aquest llibre aplega set processos de tipus criminal entre 1580 i 1630, en què, bàndols i bandolers del Baix Llobregat protagonitzen alguns dels moments més tristos d’aquelles terres.

TEMPS DE BANDOLERS. De Joan Ferreres i Nos. Ed. Centre d’Estudis del Maestrat.

Bandolerisme del segle XVII a les comarques del Maestrat, Ports de Morella, Montsià i Terres de l’Ebre.

És un ampli i profund estudi del bandolerisme modern que neix al segle XVI i es desenvolupa al XVII per les terres del nord de Castelló i pel sud de Catalunya. L’obra està centrada en l’anàlisi de les causes, de les quadrilles, dels líders bandolers, de les institucions i persones que els protegien i en les conseqüències socials i econòmiques que va tenir per als habitants i les viles d’aquest territori.

CRÒNIQUES DE BANDOLERS DE SANT LLOREN´DE MUNT. EL CAMÍ RAL DE BARCELONA A MANRESA. D’Antoni Ferrando Roig. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1988.

Les peludes i esquerpes carenes de Sant Llorenç de Munt estan clivellades per profundes i vertiginoses canals d’aspecte selvàtic i misteriós que remunten les amples cingleres del massís, on abunden les agulles rocoses de formes estranyes i capricioses.

Tota aquesta complicada orografia conforma un paisatge singular, bell i suggestiu, que es veu àmpliament reforçat per la presència del monestir medieval, de diverses ermites i castells, per masies i camins centenaris.

Un d’aquests camins  era l’importantíssim camí ral de Barcelona a Manresa.

No és d’estranyar, doncs, que el lloc fos tan atractiu per als bandolers del Barroc. Tant, que fins en Serrallonga hi va actuar, prop de l’hostal de la Barata.

El bandoler guillerenc no apareix en el llibre, però sí molts d’altres que van actuar en aquelles terres. Tal com recull i dona testimoni l’autor, amb relats una mica novel·lats d’aquelles facècies.

EL BANDOLERISME A LA CORONA D’ARAGÓ. Ed. Galerada, 2016.

Àngels Casals dirigeix un equip d’historiadors que fan diferents aportacions sobre el bandolerisme en el territori més ampli de la Corona d’Aragó: Nàpols, Mallorca, Aragó, la Catalunya nova, les Germanies valencianes, el camp de Tarragona...

S’hi afegeix també un capítol sobre el paper del folklore en la construcció del mite dels bandolers i un interessantíssim capítol d’entrada, dedicat a la figura de Joan Reglà i la seva recerca i obra sobre el bandolerisme català.


dimarts, 25 de gener del 2022

"TORNA SERRALLONGA" DE MESCLAT (2002)

 




“Mesclat” era un grup de música de foll-rock impulsat per Carles Belda, Francesc Ribera “Titot” i Joan Reig. Originàriament es va crear amb la intenció de fer un únic cicle de concerts l’any 2000, però al bona rebuda de la crítica i el públic va derivar en la publicació de tres compactes i l’actuació en 224 concerts fins l’any 2013.

La discografia del grup incorpora una versió pròpia de la cançó tradicional “Torna Serrallonga” de Els Esquirols. El tema era la quarta psita en l’àlbum “Mesclat” de l’any 2002; però també es va editar en un CD single el mateix any, incorporant dues versions, la del disc i la “versió ràdio”.

En aquesta ocasió arranjada a ritme de ska, més modern accelerat que la versió de tota la vida. Es pot escolar en diferents plataformes.

divendres, 14 de gener del 2022

CAMINADA FAMILIAR FINS A SERRALLONGA

 





Finalment, després d’anys de proposar-nos-ho , hem fet la caminada amb tots els de casa fins el mas de Serrallonga. No podia ser que, després d’atabalar tant les nenes amb les històries del bandoler, no els hagués portat.

Va ser la darrera caminada del 2021 i potser la més emotiva de l’any.

Vam fer la circular des del Coll, pujant fins el cim de Sant Benet, baixant per la muntanya de la Coma fins el coll de Querós, continuant per la carena fins a Serrallonga i tornant pel camí centenari de Serrallonga al Coll. Una caminada exigent, però molt completa i , molt possiblement, la millor per a conèixer les Guilleries més abruptes i recòndites i al mateix temps gaudir dels seus cims.

La caminada comença al santuari del Coll, excel·lent conjunt romànic, millor hostatgeria i privilegiada talaia sobre la vall d’Osor i el pantà de Susqueda.  Puja fins el cim de Sant Benet, el segon punt més alt de les Guilleries, que regala una panoràmica de 360 graus a tot el país.

Descendim fins  el Coll de Querós i el mas Serrallonga, la principal fita de la caminada.

El mas s’està enrunant sense remei, encara aguanta com pot part de la façana i algunes parets. Intenta allargar el seu final, cosa que podem aprofitar per encara sentir-nos atrapats per tota la seva història i els seus fantasmes.

El retorn al Coll el fem per camins enfilats sobre fondalades interminables i obscures que es deixen caure fins les aigües del pantà, i pel quasi imperceptible sender centenari que comunicava el mas amb el santuari del Coll.

Guilleries pures i dures, que guarden els vestigis de la seva  masia més popular i històrica. Una ruta per a conèixer el millor escenari del bandoler. Quan tot això ho fas amb la família, la satisfacció és encara més plaent.


dimarts, 11 de gener del 2022

SERRALLONGA A "LOS MÁS FAMOSOS BANDOLEROS" (1980)

 







Juan José Alvear Cabrera i Rafael Cabello Castejón són els autors d’aquest llibre publicat per Editorial Nebrija i que conté un repàs al bandolerisme de la península ibèrica.

Bandolers del Llevant, d’Aragó, de Galícia, castellans, andalusos ... i no hi podien faltar els catalans representats per dos bandolers: Serrallonga, el bandoler que va regnar a les Guilleries en el segle XVII, i Panxampla, el darrer bandoler de les Terres de l’Ebre, ajusticiat l’any 1883.

El capítol dedicat a Serrallonga conté dades històriques i alguna llicència adquirida de la lectura dels novel·listes.


dimarts, 4 de gener del 2022

SERRALLONGA A “CANSONS DE LA TERRA” (1871)

 





Francesc Pelay Briz ( Barcelona, 1839-1889) fou un escriptor romàntic, divulgador del teatre català i traductor (va traduir l’obra “Mireio” de Frederic Mistral). També folklorista català.

En aquesta darrera faceta va conrear l’inventari de cançons populars del país, recopilades en quatre senzills volums, entre els anys 1866 i 1874, titulats “Cansons de la terra. Cants populars catalans”.

En el volum tercer hi recull la cançó primigènia d’en Serrallonga, “Les ninetes ploran, ploran de tristor, per qu’en Serrallonga n’es a la presó...”.

Publica la partitura i la lletra de la cançó en la seva versió més completa, aquella influenciada per la trama ideada per Coello, Rojas i Vélez, que va provocar l’afegitó d’algunes estrofes a la versió popular inicial.

Pelay Briz ens explica aquesta particularitat de la lletra, però acte seguit no s’està d’afegir un extens article valorant la noblesa o no del bandoler. Estem en l’any 1871 i es mantenia viva al controvèrsia entre Balaguer i Cortada sobre la condició social d’en Serrallonga. Pelay Briz no es pot estar d’aportar la seva impressió.

En l’article transcriu una part de la declaració del Fadrí de Sau extreta del procés sumarial, en la qual cita l’assalt i robatori de la casa de Can Muntada de Susqueda i posterior assassinat del propietari. També cita dos actes delictius més, a les Planes i a al Creu de Franciac, casos sobrers per a demostrar que Serrallonga no era altre cosa que un lladre de pas.

Per refermar aquesta consideració també publicà íntegrament la crida feta el 1633 pel Lloctinent de Catalunya en persecució de lladres i malfactors, amb especial esment a en Serrallonga i a les tres-centes lliures que s’oferien de recompensa.

Com podem veure, el personatge d’en Serrallonga sempre ha suscitat interès, fins el punt que en un recull de cançons populars l’autor dedica més espai a la història que a la partitura.

dimarts, 21 de desembre del 2021

SERRALLONGA A "COLECCIÓ DE LEYENDAS HISTÓRICAS", D'ENRIQUE RODRÍGUEZ-SOLÍS (1874)







“Narros y cadells. Leyenda historico-tradicional” és un dels relats curts, mig novel·lats i mig històrics, que conté el llibre “Historias populares. Colección de leyendas históricas” de Enrique Rodríguez-Solís, publicat per l’editor madrileny Eduardo Fraile l’any 1874.

Enrique Rodríguez Solís (Àvila,1844- Madrid,1925) va ser un escriptor, periodista i historiador d’ideologia republicana federal. Part de la seva obra va dedicar-la a la figura de la dona i a la història del teatre espanyol. Va col·laborar, entre d’altres, com a redactor en el setmanari “La Ilustración Republicana federal”.

En la vessant de divulgació històrica va escriure també sobre la guerra contra l’ocupació napoleònica, sobre l’obra d’Espronceda i també sobre llegendes i història del bandolerisme.

L’any 1874 va publicar el llibre “Historias Populares. Colección de leyendas históricas” (Eduardo Frayle Editor, Madrid) on, entre d’altres, jo apareix el capítol titulat “Narros y cadells, leyenda histórico-tradicional”.

En aquest capítol l’autor transcriu, amb molt petites variacions, la llegenda popular recollida en la literatura de canya i cordill del XIX sobre els enfrontaments dels nyerros capitanejats pel noble Joan de Serrallonga i el seu lloctinent Jaume Melianta i els cadells comandats pels nobles Torrelles; amb la història d’amor d’en Serrallonga i la Joana de Torrelles, la seva fugida a les Guilleries i el lliurament final a la justícia a partir de l’aparició fantasmal del seu pare.

Però també hi fa aportacions pseudo-històriques que formaven part de l’article que tres anys havia publicat , amb el títol “Narros y cadells”, en el setmanari “La Ilustración Republicana Federal”.

L’autor reivindica, com havia fet Víctor Balaguer en la seva “Història de Catalunya”, el caràcter polític dels nyerros i anava més enllà en considerar que, a banda de representar les classes populars, els nyerros defensaven també la millora material de la terra i que “los Narros catalanes fueron en su época los genuinos representantes, quizás sine llos mismos saberlo, del sentimiento socialista; la protesta muda, epro elocuente, contra la inícua desigualdar social de su época”.

D’aquesta manera apareix una nova i curiosa manera d’enfocar el fenomen del bandolerisme, doncs com diu l’historiador Angel Duarte : “Enrique Rodríguez Solís contribuirà a la transformación del cliché del bandolero liberal-patriótico, propio de Balaguer, en un nuevo prototipo en el que encuentra la raíces del socialismo autonomista”

En Serrallonga és evocat en el text com el capità de bàndol, de noble família que defensava Balaguer i una part dels proto-historiadors del moment. Rodríguez Solís fa esment també al llibre de Joan Cortada i al mal ús que es va fer del parer d’aquest primer historiador - que va desmitificar el bandoler a partir de les dades del procés sumarial que va salvar de la fuguera- i que va donar peu a la controvèrsia amb Víctor Balaguer:

“No lejos de la ciutat de Vich, en el corazon de las Guillerias, tenían los Narros lo que pudiéramos llamar su cuartel general, al mando del noble don Juan de Serrallonga, cuyo Palacio aún se con serva en el pueblo de Caroz y el cual no fué jamás un bandido, como se ha supuesto po ralgunos, sinó un cabecilla político, como dice el erudito historiador don Juan Cortada, puesto que los robos lo fueron para mantener su gente, y las muertes recayeron siempre en persones del bando contrario”.

Els textos d’Enrique Rodríguez Solís van ser reaprofitats posteriorment per Florentino Hernández Girbal en el seu llibre “Bandidos célebres espanyoles” publicat el 1963. Aquest autor va utilitzar la mateixa fórmula – barreja de llegenda i d’història- en un text més ampliat però que ressegueix en moltes parts el de Rodríguez Solís.

El llibre conté, a més, les llegendes: Vilallar, La guerra de successió, el Bruc i l’Alcalde de Móstoles.

divendres, 17 de desembre del 2021

SERRALLONGA ALS CROMOS DE CIGARRETES LA MASCOTA

 





El nostre bandoler forma part de l’elenc de personatges que composen la col·lecció de cromos que regalava la marca de cigarretes “La Mascota”, empresa de Santa Cruz de Tenerife.

No tinc la data exacta de la col·lecció, però aquesta empresa canària de tabac va regalar amb els seus paquets de tabac diferents edicions de cromos, entre els quals una de personatges literaris. Avui en dia ens pot estranyar associar tabac i cromos per a mainada, però eren altre temps.

Els cromos anaven il·lustrats per una cara, la de portada, i es retallaven. D’aquesta manera obtenies fins a vuit cares d’un petit llibret amb el resum de la vida i aventures del personatge.

Serrallonga va ser un dels personatges publicats. A banda d’ell n’hi havia d’altres de la literatura de capa i espasa i del Far-West.

Per a la meva col·lecció n’he aconseguit vint-i-sis, que conserven el seu aroma vintage i popular. Un petit tresor.