CONFERÈNCIA A VILANOVA DE SAU

El proper diumenge 6 de juny s'organitza a Vilanova de Sau la "XIX Fira d'Herbes Remeieres" i els organitzadors em van proposar de fer-hi una conferència .

La he titulat "Darrera les passes del Fadrí de Sau" , el conegut lloctinent d'en Serrallonga que va néixer i viure al poble de Sau, en l'actual terme de Vilanova.

La conferència repassarà la història de Jaume Melianta, àlies "Fadrí de Sau" i l'acompanyaré amb un passi de fotografies que repassarà visualment la vida del bandoler. Un personatge prou atractiu i també amb molta història.

La conferència serà a dos quarts de vuit del vespre.

La proposta de Vilanova de Sau - passar un dia en aquest magnífic lloc amarat d'història i bon paisatge, conèixer el món de les herbes remeieres i la història d'un personatge tan popular d'aquella terra- és mols atractiva. No hi falteu!.

Podeu consultar el programa de la fira a:

XIX Fira de les herbes remeieres

VIDEO DE PRESENTACIÓ DE BANDERA NEGRA

Aquest és el video de presentació del còmic, espero que us agradi.

SERRALLONGA BANDERA NEGRA A COMICAT

PRESENTACIÓ DE "SERRALLONGA BANDERA NEGRA"

El proper dilluns dia 19 d'abril fem la presentació del nou còmic a Santa Coloma de Farners, a les 8 del vespre, a la biblioteca Joan Vinyoli. Hi esteu tots convidats!.

SERRALLONGA 1987 (i 12)

Aquestes són les darreres pàgines de "La vida i la mort de lo bandoler Serrallonga", el còmic que vaig publicar l'any 1987 sobre la biografia del bandoler.

Espero que llegint totes les que he anat penjant des de l'octubre de l'any passat us podeu fer una idea de la història del nostre Serrallonga.

Més endavant ja comentaré en una entrada el treball de Joan Món i Pascual, autor del llibre que em va servir per a fer el guió.

LA CAIGUDA DEL MAS SERRALLONGA

Les fotografies que acompanyen aquesta entrada demostren la trista evolució que ha patit el mas Serrallonga de Querós, avui terme municipal de Sant Hilari Sacalm.

La primera és dels anys cinquanta del segle XX i la darrera és l'estat que actualment presenta. El mas està totalment enrunat i guanyat per les bardisses i la vegetació, envoltat d'una plantació de pins.

En el moment de repressió més cruel contra el bandoler Serrallonga i els seus, aproximadament vers l'any 1628, les autoritats havien fet enderrocar el mas.

El batlle de Sant Julia de Vilatorta apuntava en el llibre de comptes municipals els ingressos "per haver anat dos vegades a Carós per ordre del Sr. Virrey a derrocar la casa y desfer los fruyters de la casa de Serrallonga".

Tot i així Margarida Serrallonga, ja vídua del bandoler, va aconseguir permís del virrei per a tornar a edificar el mas a partir de 1634 i tirar-lo endavant tota sola.

El que no van aconseguir les autoritats reials, en la seva lluita contra el bandoler, ho ha aconseguit el pas del temps i l'abandonament dels masos de muntanya. Seria una llàstima que d'aquí uns anys aquest històric lloc fos, solament, un trist record.

EXCURSIÓ AL MAS SERRALLONGA, ANY 1909

Rebuscant amb el cercador del servei de Memòria Digital de Catalunya, en concret en el fons digitalitzat ARCA de revistes catalanes antigues, he trobat una interessant revista que es publicava a Sant Hilari Sacalm a principis del segle XX.

Es tracta de la revista "L'ESTIUADA". En primera instància un "Periodich d'informació comarcal" , a partir de del mes de juliol de 1909 "Periodich nacionalista", segons es llegeix en la seva capçalera. Com també s'hi llegeix que es tractava d'una revista per a estiuejants de la vila, doncs "sortirà cada divendres durant l'istiu".

Aquell estiu de 1909 mossèn Ramón Corbella va publicar-hi els seus articles "Notícies d'en Serrallonga" (els mateixos que l'any 1902 havia publicat en la revista "La veu de Montserrat").

En el número 18 de l'Estiuada, de data 6 d'agost de 1909, també hi trobem un article signat per Arthur Osona que descriu una excursió des de Sant Hilari fins a la cova d'en Serrallonga i Querós.
En la sortida descriu:

"se baixa a la antigua y probre casa de Serrallonga que fou propietat d'en Joan Sala y Serrallonga, llegendari bandoler del sigle XVI...

Dita casa, habitada un temps per lo esmentt facinerós, que la tradició a transformat en héroe de mil hassanyes, es avuy molt miserable; sols s'hi conservan algunes escriptures llatines sobre pergamí, totes bastant ben conservades y algunes del sigle XV".

I la ruta descrita segueix fins a la cova d'en Serrallonga, aleshores ja enderrocada, i baixa fins a Querós i el popular Puig del Mal sopar.