Sébastien de Pontault, sieur
de Beaulieu, (1612-1674) va ser un noble i militar francès, amb habilitats per
al dibuix, que va obtenir llicència
reial per a crear un taller de gravació de vistes i batalles. Va il·lustrar amb
gran èxit totes les campanyes militars franceses i va deixar un llegat immens
de gravats amb plànols i perfils de places, fortaleses i viles.
D’entre els territoris que va
il·lustrar hi ha la Catalunya que comença a Salses i arriba fins les terres de
l’Ebre. Fins a 140 gravats de llocs amb interès estratègic i militar, que ens
permeten veure per primera vegada, ni que sigui una mica idealitzats o
esquematitzats, com era part del nostre país.
Aquests gravats, realitzats
per Beaulieu entre els anys 1642 i 1648, es van recollir en l’anomenat “Petit Beaulieu”.
A banda, també es va publicar el “Grand Beaulieu”, amb gravats de gran format i
il·lustrant llocs del nostre país amb escenes de setges i victòries militars.
Una edició original dels
gravats, enquadernats en un sol volum i coberta de pell, la vaig veure en la
Fundació Mascort de Torroella. L’edició facsímil es presenta en un de
cartoné que conté una selecció de 40 làmines, en format 18x25, amb els gravats del
“Petit Beaulieu”.
Obres l’estoig i què hi
trobes?
Una col·lecció de quaranta
fulls separats que contenen facsímils dels cent-quaranta gravats originals.
Permeten conèixer el contingut d’aquella primigènia obra cartogràfica i com va
veure l’autor i els seus ajudants la Catalunya de mitjans del XVII.
Els gravats inclosos en
aquesta edició facsímil són gravats de ciutats i fortaleses, per tant responen
a una voluntat d’estratègia militar, que van de nord a sud, començant pel castell
de Salses (aleshores encara català) fins a Tortosa.
Els gravats mostren el perfil
de les ciutats i pobles, amb la identificació d’esglésies i , sobretot, de
castells i fortaleses. També s’hi mostra el relleu geogràfic de l’entorn:
muntanyes, rius, planes... Molt esquematitzat, però suficient per a que un
general francès es pogués fer una idea, aleshores, de la situació estratègica dels llocs.
A banda dels relleus hi
destaquen els plans de les fortaleses i les ciutats i viles. No es tractava de
grafiar carrers, sinó el perímetre i composició de les infraestructures
militats: muralles, bastions, glacis, quarters,... En aquest cas la voluntat
militar era molt més perceptible i es nota, per la fidelitat dels plànols, que
hi van parar especial atenció.
Un tercer tipus de gravat
contingut en l’obra original i menys reproduït en la facsímil és els plànols de
la geografia del territori , a partir dels “gouvernements” (Girona, Barcelona,
Vic...) i amb indicació de les viles i alguns elements geogràfics, com rius i
algunes muntanyes.
La representació és força
esquemàtica, però suficient per a conèixer la posició de cada nucli habitat del
país. Un complement ideal als anteriors gravats de ciutats i fortaleses.
L’obra de Beaulieu esdevé
cabdal per a veure representada la geografia del nostre país i les seves
ciutats. Revisitar-la vull en dia és retrocedir quasi quatre-cents anys enrere
i mirar, amb ulls de viatger o de militar francès, com era Catalunya. Un privilegi.
