dijous, 13 de maig del 2021

L'HOSTAL DEL MALCUYNAT

 

En el procés sumarial del bandoler trobem diverses referències a l’Hostal del Malcuynat, la major part d’elles pel pas de la quadrilla quan el 8 de novembre de l’any 1623 van baixar fins a la plana de la Selva a robar l’important Mas Boada de Salitja. Una vegada comès el robatori “tornarem tots junts pel mateix cami quey eram nats y arribarem junt al hostal del Malcuynat y en un ras ferem un bell foch y ensenguerem candeles de les nosaltres portavem y alli nos partirem lo dit robo”.

També tenim documentada l’estada d’en Serrallonga i el seus el mes d’octubre de l’any 1629.

L’hostal també era conegut pel nom actual de l’Espinau, doncs un dels bandolers, en les seves deposicions explica que encara van tenir ocasió d’anar a buscar vi a l’hostal: “y en havernos partit lo dit robo dos o tres de la camarada anarem a casa del Spinaut de vall que es alli prop y portarem vi y en ser tornats beguerem y no puch dir certament qui foren los que y anaren y apres de haver begut nos ne anarem tots junts a la volta de Sant Ilari”.

 


EL SOBIRÀ DE SANTA CREU

 



Aquest històric mas va inspirar una de les llegendes que van alimentar la imatge d'un bandoler Serrallonga just i fins i tot solidari.

La llegenda diu que va anar al Sobirà a recaptar una mena de tribut que cobrava per a no assaltar alguns masos del país. Els diners se li lliuraven dins una mesura.

Aquell dia, però, els diners sortien per sobre la mesura. Veient allò en Serrallonga es va treure l'espasa i la va passar per sobre la mesura, arranant-la i deixant caure al terra els diners que hi sobraven.

 "Tracte és tracte. A cadascú el que és seu".

 


L'ALBÓ

 

Trobem diferents referències a l’Albó en el procés judicial d’en Serrallonga i sorprèn una particularitat: els propietaris del mas foren fautors del bandoler, però abans havien patit un robatori dels homes de la quadrilla.

 Així ho explica Jaume Melianta, el Fadrí de Sau:

 “Y arribats en casa de dit Albo a la tardeta trobant les portas obertes entrarem en dita casa y espa yant caxes y cofres robarem de dita casa algunes sexanta lliures ab diner affectiu que jo las trobi reconexent las caxes y tambe la roba de lli y llana quens aparegue si be fou pocha y tres pedrenyals y una xispa los dos de tres palms y los altres dos de quatre palms y de dita casa prenguerem molta provisio de pa y vi ..."

Els propietaris de l’Albó, però i en tant que parents del rector de Castanyet, foren també  fautors d’en Serrallonga, com ell mateix explica:

“Trobantnos dita Joana y jo en un bosch prop casa del hereu Albo trobarem alli al dit hereu Albo que tindria alguns tretse anys y lo li digui que digues al rector de Castanyet son oncle quens portas que sopar y un formatge y dit rector son oncle al cap de una estona nos porta lo dit formatge y que sopar y es veritat que dit hereu Albo me digue que jo no arribas a sa casa quey tenia molta gent “


 

CASTANYET

 

El rector de Castanyet havia estat un dels fautors d’en Serrallonga en el segle XVII, com ell mateix explica en el procés sumarial:

 “Jo conech molt be a T. Iglesies prevere y rector de Castanyet lo qual es amich y valedor meu y en sa rectoria so estat jo en companyia de dita Joana algunes vegades y alli nos ha donat a menyar y beurer abundantment”.

 En Serrallonga narra la seva estada a la rectoria l’any 1633, els darrers mesos de la seva vida que van transcórrer, junt amb la Joana Macissa, per aquests verals de Santa Coloma, qui explica també:

“en sa rectoria de Castanyet som estats nosaltres diverses vegades y ell –el rector- ordinariament  menya y dorm en casa den Albo de Castanyet perque son germa es mort y ell te compte per la casa”.

 

 


LA RUTA D'EN SERRALLONGA A SANTA COLOMA DE FARNERS

A Santa Coloma disposem d’un entorn natural privilegiat que, per sí mateix, val la pena conèixer tot practicant una caminada.

Però a banda hi tenim vinculats episodis històrics que ajuden a fer més atractius alguns d’aquests senders.

Una vinculació , natura i història, que milloren l’atractiu inicial i fomenten l’impuls d’un turisme atret simultàniament per l’esport i la cultura.

Un sender molt proper i molt vinculat a un personatge tan principal i conegut com és el bandoler Joan de Serrallonga va ser el que va crear el Centre Excursionista Farners identificat com a “GR-178 : Ruta d’en Serrallonga” que parteix de la nostra ciutat i creua les Guilleries fins arribar a Vilanova de Sau.

A banda d’aquest, o millor dit, a l’entorn d’aquest GR hi ha encara més espais identificats amb el bandoler.

Al llarg de la seva vida i, sobretot, en els seus darrers dies , en Serrallonga, la seva quadrilla i la seva amistançada Joana Macissa , van deambular pels entorns de la vall i les carenes que envolten Castanyet. L’existència de fautors i familiars, masos on trobar protecció, van fer que el pas dels bandolers de les Guilleries per aquesta zona fos sovintejat.

I així fins que , la vigília de Tots Sants de l’any 1633, en Serrallonga fou atrapat, precisament, prop del mas Agustí de Castanyet.

La presència del bandoler la notaríem al voltant de tres masos: la Sala de Viladrau on néixer, Serrallonga on va viure i ca l’Agustí on el van atrapar.

Però, si a més volem notar la presència del bandoler en espais identificats i determinats per on va passar o actuar, al voltant de Castanyet n’hi ha una abundant agrupació. Sens dubte la millor i més fàcil agrupació que es pugui condensar en una caminada d’un sol dia.

Espais:

divendres, 7 de maig del 2021

ELS GRAVATS DE BEAULIEU

 









Alguns dels gravats del “Petit Beaulieu”:

Els perfils de Girona, Blanes, Hostalric, la costa del Montgrí, Barcelona i Tossa.

Els plans de Barcelona, Palamós.

El mapa dels entorns de Barcelona.

La presència de molts perfils de municipis costaners, incloent la capital del país, s’explicarien per una necessitat de conèixer el perfil costaner de les viles i fortaleses que les defensaven en cas d’una eventual invasió per mar.

Aquest interès d’estratègia militar el trobem també, de forma clara, en els plans de les ciutats, dominats per les disposicions de les defenses.

 



dimarts, 4 de maig del 2021

LA CATALUNYA DE 1640 DIBUIXADA PEL SENYOR BEAULIEU

 





Sébastien de Pontault, sieur de Beaulieu, (1612-1674) va ser un noble i militar francès, amb habilitats per al dibuix,  que va obtenir llicència reial per a crear un taller de gravació de vistes i batalles. Va il·lustrar amb gran èxit totes les campanyes militars franceses i va deixar un llegat immens de gravats amb plànols i perfils de places, fortaleses i viles.

D’entre els territoris que va il·lustrar hi ha la Catalunya que comença a Salses i arriba fins les terres de l’Ebre. Fins a 140 gravats de llocs amb interès estratègic i militar, que ens permeten veure per primera vegada, ni que sigui una mica idealitzats o esquematitzats, com era part del nostre país.

Aquests gravats, realitzats per Beaulieu entre els anys 1642 i 1648,  es van recollir en l’anomenat “Petit Beaulieu”. A banda, també es va publicar el “Grand Beaulieu”, amb gravats de gran format i il·lustrant llocs del nostre país amb escenes de setges i victòries militars.

Una edició original dels gravats, enquadernats en un sol volum i coberta de pell, la vaig veure en la Fundació Mascort de Torroella. L’edició facsímil es presenta en un de cartoné que conté una selecció de 40 làmines, en format 18x25, amb els gravats del “Petit Beaulieu”.

Obres l’estoig i què hi trobes?

Una col·lecció de quaranta fulls separats que contenen facsímils dels cent-quaranta gravats originals. Permeten conèixer el contingut d’aquella primigènia obra cartogràfica i com va veure l’autor i els seus ajudants la Catalunya de mitjans del XVII.

Els gravats inclosos en aquesta edició facsímil són gravats de ciutats i fortaleses, per tant responen a una voluntat d’estratègia militar, que van de nord a sud, començant pel castell de Salses (aleshores encara català) fins a Tortosa.

Els gravats mostren el perfil de les ciutats i pobles, amb la identificació d’esglésies i , sobretot, de castells i fortaleses. També s’hi mostra el relleu geogràfic de l’entorn: muntanyes, rius, planes... Molt esquematitzat, però suficient per a que un general francès es pogués fer una idea, aleshores, de  la situació estratègica dels llocs.

A banda dels relleus hi destaquen els plans de les fortaleses i les ciutats i viles. No es tractava de grafiar carrers, sinó el perímetre i composició de les infraestructures militats: muralles, bastions, glacis, quarters,... En aquest cas la voluntat militar era molt més perceptible i es nota, per la fidelitat dels plànols, que hi van parar especial atenció.

Un tercer tipus de gravat contingut en l’obra original i menys reproduït en la facsímil és els plànols de la geografia del territori , a partir dels “gouvernements” (Girona, Barcelona, Vic...) i amb indicació de les viles i alguns elements geogràfics, com rius i algunes muntanyes.

La representació és força esquemàtica, però suficient per a conèixer la posició de cada nucli habitat del país. Un complement ideal als anteriors gravats de ciutats i fortaleses.

L’obra de Beaulieu esdevé cabdal per a veure representada la geografia del nostre país i les seves ciutats. Revisitar-la vull en dia és retrocedir quasi quatre-cents anys enrere i mirar, amb ulls de viatger o de militar francès, com era Catalunya. Un privilegi.