Els bandolers de les Guilleries s’ajudaven dels fautors (gent que els ajudava, els donava menjar, aixoplugava, venia o subministrava coses...).
El mas Concs d'Amer és un exemple de mas fautor, però curiosament ho era el masover, però no pas l'amo.
Nicolau Roure , masover del mas Conchs, era molt amic, valedor i fautor de la quadrilla. També ho era un tal Gorreta que vivia en el mas.
Havien acollit els bandolers en l’interior de la casa i també els havia portat menjar , beure, pilotes (bales), mitges i sabates al bosc.
En una ocasió que el sometent s’havia alçat la quadrilla s’amagà a la casa i hi van sopar. L’endemà s’amagaren en un bosc proper i els del Conchs els hi portaren menjar .
Per contra, el propietari del mas, Joan Conchs i Maset, no participava d’aquesta amistat. L’any 1627, estant Serrallonga i els seus apostats en el camí ral, el detingueren i se l’emportaren lligat per boscos i muntanyes, demanant un rescat de 400 lliures. Li van fer escriure una carta i el cunyat del segrestat els va lliurar al cap d’uns dies prop de Susqueda. Finalment cobraren un rescat de 300 lliures i una cadena d’or.
El Concs és, doncs, un exemple d'ambivalència, d'amor i odi, que en un mateix lloc es podia tenir pels bandolers de les Guilleries. El mateix cas el trobem a l'Albó de Castanyet o al Regàs d'Arbúcies.
Més enllà de la història que vincula el mas amb en Serrallonga, que podem sentir quan ens arribem al mas, el lloc val molt la pena perquè la seva elevació sobre la plana i els camps que no obstaculitzen la mirada, ens permeten una àmplia panoràmica: la serra de les Medes, Puigsacalm, Ciuret, Rocacorba... Un regal per al visitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada