MATERIAL D'IMPRESSIÓ PUBLICITÀRIA D'"ÀLIES SERRALLONGA"

 

He afegit a la meva col·lecció un conjunt de material que fa referència a l'obra teatral "Àlies Serrallonga" dels Joglars. 

Estrenada a Granollers l'any 1974, es va representar acte seguit al Teatre Romea de Barcelona. En aquest teatre, i en altres representacions posteriors, el programa de mà era una delícia. Un tríptic que desplegat mostrava un pedrenyal disparant amb el nom de l'obra i de la companyia. Pel revers hi havia la síntesi i l'elenc i equip tècnic.

El material consta d'una planxa de zinc que reprodueix la cara principal del tríptic. Aquesta planxa era el sistema habitual de reproducció d'imatges abans de l'aparició dels fotolits. 

En el revers de la planxa hi figura la paraula "Tele-Expres". Això indicaria que estem davant una planxa utilitzada per a reproduir la imatge en un exemplar del diari, possiblement en una publicitat de l'obra que es representava al Romea, o potser acompanyant una crítica teatral.  Tele-Expres va ser  un diari molt popular editat a Barcelona entre els anys 1964 i 1980.

La resta de material és una estampació en negre de la planxa, sobre paper satinat, i unes fotocopies amb l'afegit del nom de teatre. Qui sap si eren mostres d'impressió.

No acabo de tenir clar el propòsit del conjunt d'aquest material. Possiblement és la planxa per a l'impressió del cartell de l'obra en algun article o publicitat inserits en el diari. Està clar que és una bona mostra de la publicitat que va acompanyar l'obra dels Joglars, amb una imatge tan icònica com el pedrenyal que dispara el nom de l'obra..

"ALIES SERRALLONGA" A VALÈNCIA, EL FERROL I LLORET DE MAR

 

Després de la seva estrena a San Sebastian, el desembre de 1974, i la seva estada al Romea de Barcelona els Joglars van fer gira pels Països Catalans, Espanya  i l'estranger amb gran èxit i amb alguns ensurts. 

D'aquell periple de l'obra ha aconseguit tres programes publicitaris.

El primer és de la representació que es va fer el 15 de novembre de 1975 al pavelló d'esports de Lloret de Mar. 

El pas per Lloret de Mar devia tenir molt significat per a l'actor Fermí Reixach, el protagonista que donava vida a en Serrallonga. Fermí Reixach, qui ens va deixar l'any passat, era fill de Lloret de Mar. El seu fons personal està guardat a l'arxiu de la població i conté, entre moltes altres coses, material publicitari de l'obra dels Joglars.

El programa de Lloret, molt senzill, conté la imatge del pedrenyal que van utilitzar per al Teatre Romea. Existeix un segon programa més complert, amb els mateixos textos del programa del Romea i la relació dels actors i responsables artístics, a banda de la síntesi de la història del bandoler Serrallonga.

El segon és de la representació al Ferrol (Galícia), en un acte organitzat per la "Caja General de Ahorros del Ferrol del Caudillo". El programa conté una fotografia d'un passatge de l'obra i tota la informació que trobem en el programa del Romea.

El tercer és el programa de les tres representacions fetes a Valencia el novembre de 1975.

"ALIAS SERRALLONGA" A LA REVISTA DESTINO

 

I encara un darrer article, en aquesta ocasió en el número 1944, del mes de gener de 1975, de la revista DESTINO.

En aquell número hi apareixen tres crítiques sobre l'obra que els Joglars estaven representant al Teatre Romea, escrites per Xavier Fàbregas, Joan Castella i Guillem-Jordi Graells.

Les fotografies que il·lustraven l'article eren les que el fotògraf Pau Barceló havia fet en l'estrena de l'obra a Granollers.

SERRALLONGA AL NOU VOLUM DE MONOGRAFIES DEL MONTSENY

 

Acaba de sortir publicat el número 40 de les Monografies del Montseny.  Monografies del Montseny és una publicació anual nascuda el 1986 sota la tutela de l’Associació d’Amics del Montseny, arrelada a Viladrau; L’associació, actualment sota la direcció d'Òscar Ferrerons,  es proposà la tasca de fer conèixer, estimar i respectar el Montseny, mitjançant un recull d'articles sobre la història, l'etnologia, el paisatge, l'arqueologia i altres disciplines d'investigació i divulgació.

En aquest darrer número hi he col·laborat amb l'article "Serrallonga i el seus bandolers per les faldes del Montseny".

 L'article article recull els episodis i fets històrics que ens parlen d’ell i de la seva quadrilla de bandolers, succeïts en el que seria l’actual límit geogràfic del massís del Montseny i els municipis que aquest límit engloba. La voluntat de l’article és recollir els fets, noms i llocs que podem extreure del procés sumarial del bandoler, per a tenir una visió més precisa del que va significar el fenomen del bandolerisme en aquestes terres i en el segle XVII.

Hi he explicat els episodis centrats en les immediacions del massís. Començant Viladrau i els episodis de bandolerisme que s'hi van viure i seguint per Arbúcies, aleshores un veritable niu de bandolers i d'on va sortir en Segimon Ferrer, cosí germà d'en Serrallonga, entre molts d'altres.

Per l'altre vessant del massís hi ha les notícies del pas de la quadrilla per Seva i el Brull, pel camí ral del Montseny a les Agudes i , als peus de la gran muntanya, pel congost d'Aiguafreda.

L'article s'acompanya d'il·lustracions den Serrallonga i els bandolers per tots aquests llocs.

La centralitat geogràfica i física del massís del Montseny és notòria i inevitable. Serrallonga neix als seus peus i al llarg de la seva activitat com a bandoler hi retorna i hi trasteja amb els homes i dones de la quadrilla. De tot això en queda testimoni en l’important procés sumarial d’en Serrallonga, en el qual el bandoler passa a donar protagonisme a tots aquests espais. Això és el que he intentat explicar en aquest article que espero tingueu oportunitat de llegir.

"ÀLIES SERRALLONGA" A LA REVISTA ORIFLAMA

 

El número 152 de la revista ORIFLAMA, publicat el maig de 1975, va publicar una extensa entrevista a al director Albert Boadella amb motiu de la programació  de l'obra al Teatre Romea de Barcelona entre els mesos de febrer i maig d'aquell any.

L'entrevista es complementa amb una interessant crítica de l'obra feta per Maria Aurèlia Capmany.

"ALIES SERRALLONGA" A LA REVISTA TRIUNFO

 

Ara que el nostre bandoler ha tornat a pujar als escenaris gràcies a les Nits de Serrallonga al monestir de Sant Pere de Casserres, de la mà de la companyia Apunta Teatre, permeteu-me dedicar unes entrades del bloc a recordar la darrera vegada que va triomfar en els teatre el segle passat, de la mà dels Joglars.

El número del mes de març de l'any 1975 de la revista Triunfo va incloure una crònica dedicada a l'"Àlies Serrallonga" dels Joglars.

L'article era una entrevista al director de la companyia, Albert Boadella, i anava signada per José Monleón.

Les dues fotografies que acompanyaven l'entrevista eren del reconegut fotògraf Pau Barceló.

Una interessant manera de conèixer l'obra que els Joglars van crear amb la figura central del nostre bandoler.

EL MEU PASSEIG PER LES TENEBRES D'IRENE SOLÀ

 

L’any 2022 Irene Solà estava immersa en l’escriptura de la novel·la “Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres” i va contactar amb mi per fer-me una pregunta sobre en Serrallonga.

El procés de documentació previ es demostra importantíssim per a l’autora, com es dedueix de l’ample relació d’agraïments que fa al final del llibre, que demostra la quantitat de fonts que ha utilitzat.

En aquest cas el seu llibre transcorre a les Guilleries, en un lloc isolat com podria ser el mas Claver, i apareix un bandoler entre els molts personatges que transiten en aquell espai.

La Irene em va preguntar sobre com entenia jo que seria la religiositat d’en Serrallonga i li vaig respondre el correu amb un text que, finalment, vaig reutilitzar en un dels capítols finals del meu llibre. La meva conclusió és que Serrallonga , com tota la gent de la seva època, havien de mantenir el sentiment religiós forçosament, tot i que aquest no condicionés ni impedís la seva vida airada, doncs la subsistència passa per sobre dels límits que puguin posar els manaments.

La meva petita i potser insubstancial ajuda a la Irene va quedar recollida en el capítol d’agraïments, com el meu bloc va quedar  citat en la llista de fons documentals.

I sempre m’ha agradat pensar que aquell “mossèn Ricard de la parròquia de Castanyet” que apareix en un dels capítols de la novel·la és una mena d’alter ego meu,  imaginat per la Irene,  per a fer-me passejar per aquelles tenebres que tan bé va escriure i descriure.

Jo, per la meva banda, he fer passejar a en Claver per unes il·lustracions  tenebroses d’homes llops a Sant Martí de Cantallops que algun dia us explicaré.

I així, tots plegats, anem compartint,  imaginant i creant històries que enriqueixen el corpus literari, imaginatiu i llegendari de les nostres muntanyes.

En aquest cas, però, el mèrit és de l'autora, que ha elevar el  protagonisme literari de les Guilleries i les històries reals i màgiques que s'hi podien viure. Gràcies Irene.

CLAVER, CLAVELL... ELS ESPAIS EVOCADORS DE L'IRENE SOLÀ

 

Foto: Lluís Balasch (2008)

“Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres” és el darrer èxit literari de l’escriptora Irene Solà.

L’any 2023 es va publicar aquesta complexa trama ambientada a Les Guilleries, concretament en un mas remot habitat pràcticament només per dones que rep el nom de mas Clavell. L'argument se centra en la història de la família en el devenir d'un sol dia, però explicada des de diferents òptiques, barrejant el passat amb el present i de manera fragmentària.

La nissaga comença amb la Joana, una serventa de Seva que fa un pacte amb el dimoni per trobar un home per casar-se. A partir d'aquest acord segella el futur de les dones de la família, que neixen i creixen al mas i viuen vides plenes de misèries.

La novel·la s'emmarca en un extens context històric canviant amb cada generació i que va des del bandolerime, passant per les guerres carlines a la Guerra Civil, pintant un entorn marcat per la vida salvatge i la violència. Durant la narració també s'incorporen elements del folklore, la mitologia i la cultura popular de Catalunya, així com algunes receptes tradicionals que doten el conjunt d'un aire màgic i tenebrós.

El diable no deixarà de rondar el mas Clavell,  escenari físic permanent i protagonista de la història.

Sempre que pensat que el mas Clavell que va imaginar la Irene Solà podia ser el mas Claver de Montsonís.  En la quadrilla d’en Serrallonga hi havia un bandoler anomenat Clavell, era en Guillem  Estrany, però era de Viladrau.

Per tant el mas Clavell hauria de ser aquest Claver que hem visitat.

No és el més remot de les Guilleries, el mas Serrallonga ho és força més avui en dia, però el mas Claver evoca aquella vida passada de famílies allunyades dels pobles, en masos que aprofitaven fondalades i feixes escadusseres que havien guanyat a la boscúria per a plantar-hi conreus de subsistència.

I amb l’enrunament de la casa i la malesa que reclama el que va ser seu fa segles, 

el sentiment de pèrdua o l’ofec de solitud s’accentuen.

HEM ESTAT AL MAS CLAVER

  

La darrera caminada que vam fer per la riera d’Osor va ser una bona excusa per anar a fotografiar el que queda del mas Claver de Montsonís, que queda prop de la ruta.

El mas Claver, que quedaria situat entre Sant Hilari i el coll de Querós, sobre el camí que porta fins a Serrallonga, va tenir protagonisme en al història d’en Serrallonga i també en la història popular de Sant Hilari Sacalm.

En aquest mas hi va néixer un entranyable personatge l’any 1871, es tracta d’en Jaume Traveries i Riera conegut com en “Jaumet del flabiol” que els darrers anys de la seva vida els passà portant un petit carret amb càntirs de la Font Vella que oferia pels carrers de Sant Hilari per treure’n unes monedes. De petit s’havia quedat mut, diuen que d’un espant que li va donar el seu germà gran que el volia cremar i l’únic so que feia eren les tretze notes escadusseres que treia del seu flabiol. El personatge va donar nom als populars dolços de Sant Hilari, els jaumets.

En quan a la relació del mas amb en Serrallonga, queda descrita en el procés sumarial del bandoler, on hi ha inserides diligències de càstig per haver estat fautors de la quadrilla de les Guilleries.

L’onze de febrer de 1631 Josep Fontanella, procurador general de la baronia dels Savassona, escriu un informe on explica que  “a quatre del corrent mes de febrer he trets tots los mobles de la casa del mas Claver y he espalladas las portas y finestras de dita casa y aquelles he fetes paradar comforme per dita sa excellentia me hera estat mandat”

El 1631 els barons de Savassona ja havien deixat de protegir els bandolers nyerros i els perseguien, actuant també contra els fautors com era aquest cas. El càstig consistia en condemnar la casa expulsant els estadants, arrencant portes i finestres i paredant les obertures.

Josep Fontanellas continua i “mana a tothom generalment que desta hora en avant  ninguna persona de qualsevol estament grau ho conditio que sia que gosi ni presumesca estar ni habitar en al casa del mas Claver de la parrochia de Santa Maria de Munsuli bisbat de Vich ni espallar las portas y finestras que estan paredades sots pena de la vida y de sich centes lliuras barcelonesas”.

Com tants i tants masos de les Guilleries que van ser castigats per la seva fautoria amb  en Serrallonga, el mas Claver es va poder tornar a habitar i va continuar la seva història aixoplugant noves generacions.

La condemna, també com tants i tants altres masos de les Guilleries, va arribar el segle passat, quan el mas es va abandonar i la gent va deixar de viure-hi.

Aleshores va començar el procés que ha portat a l’inevitable enrunament d’un mas que, encara es percep, havia estat força  gran. En les fotografies de Lluís Balasch de l’any 2008 encara es veia la façana completa, tot i haver caigut el sostre. Avui en dia mitja façana ja és a terra, la malesa ha ocupat tot l’entorn, i la masia està totalment condemnada.

És un d’aquells llocs on t’atures i, al mig del silenci, notes la presència de la història i la nostàlgia per la vida que va marxar-ne. Tot això sota la mirada, no gaire lluny, dels esqueis de la muntanya de la Coma, que semblen vigies petris de tot el que ha succeït als seus peus.

ELS PALLERS DE CAN QUADRES DE GURB

 

La plana de Vic era una mena de “far west” on campaven els bandolers.

El novembre de l’any 1628 el Fadrí de Sau i altres bandolers de les Guilleries rondaven pel bosc d’en Mansa de Taradell. Miquel Paracolls de Malla i Antoni Vila, el mateix baró de Savassona, soparen a l’hostal de l’Albareda del municipi.

L’endemà se n‘anaren tots, excepte el baró, cap a can Quadres, una masia important del terme de Gurb. En la colla hi havia el Fadrí de Sau, l’Antic Gornés de la Cellera de Ter i en Cristòfol Madriguera de Taradell i deu bandoler més.

Pel camí els bandolers van creuar per Vic i a l’alçada de la capella del Remei es detingueren a descansar sense que ningú els molestés. Allà sis bandolers es van separar del grup i la resta s’arribaren fins el mas Quadres.

Arribaren a la gran masia amb la pretensió de robar-hi, però com que la gent de la casa es va fer forta i no la van poder assaltar, els bandolers van optar per cremar-los els pallers i una cabana de l’exterior. Fet això seguiren el seu camí fins acabar al jornada.

Per les festes de Nadal de l’any 1630 van fer el mateix amb els pallers del mas Presseguer de la Garga, a Sant Martí de Centelles.

LES "NITS DE SERRALLONGA"

 

Vint anys després el bandoler Serrallonga torna al monestir de Sant Pere de Casserres, de la mà de la companyia Apunta Teatre i convertit en teatre d’espai titulat Nits de Serrallonga.

El bandoler de les Guilleries és un personatge tan mal·leable que al llarg dels anys l’hem interpretat segons l’època i de la manera com l’hem volgut. Les controvèrsies sobre al seva figura van desaparèixer i ara acceptem totes les seves dimensions i tots els sentits que volem donar-li.

Marc Angelet, director i autor del text, ho sap prou bé tot això. I ens fa transitar per l’humor i la tragèdia que envoltaven la història del bandoler i , sobretot, dels personatges que l’envoltaven.

Perquè a Nits de Serrallonga el bandoler sempre hi és present, però el protagonisme es reparteix perfectament amb tots els personatges que l’acompanyen: el pagès i el seu xai, la Joana, les bruixes, els comediants, els bandolers, els soldats, el leprós... en una demostració de gran esforç dels actors i actriu. donant forma a una obra que retrata amb humor corrosiu aquella època pretèrita.

És bàsicament una obra d’humor amb esquetxos repartits pels diferents espais, per això ningú es pot sorprendre que hi aparegui una escena de cinema mut amb Charlot inclòs, però la tragèdia no pot faltar-hi quan han de tornar a mostrar la fi que va tenir el nostre bandoler.

La feina dels actors es magnífica, amb treball de màscares i gesticulació inclosos que, junt amb la hilarant escena del judici, ens pot recordar el teatre de contrast de l’Alias Serrallonga dels Joglars. Un

No cal dir que l’entorn de Sant Pere de Casserres és un protagonista més i excel·lent de l’obra. L’arquitectura i el paisatge són espais escènics perfectes per on el públic camina i per on se li van presentant les escenes. Un encert.

Serrallonga, aquell personatge històric i cultural de primer ordre, mal·leable i interpretable, ha tornat a l’escena del nostre país per a fer-nos un retrat de la seva època amb sarcasme i sentit de l’humor i fer-nos-ho passar molt bé.

Que el bandoler de les Guilleries retorni del segle XVII i aconsegueixi que passem una bona nit com aquesta en el segle XXI -en una època tan convulsa i trista com la que estem vivint- demostra de nou totes les possibilitats que ofereix el personatge (i també l’alta capacitat de la companyia teatral que l’ha tornat a al vida).

Quan cau la nit, al monestir de Sant Pere de Casserres, tenim l’oportunitat de gaudir del retorn d’en Serrallonga i les seves històries. No us ho perdeu.

EL VILAR DE SANT BARTOMEU SESGORGUES

 

Prop de la festa de Tots Sants de l’any 1628, amb Serrallonga al davant, la quadrilla de les Guilleries va baixar a la plana de Vic per anar a robar una casa rica: el Vilar de Sant Bartomeu Sesgorgues, avui terme de l’Esquirol.

Els homes es van trobar en un bosc prop de la masia i quan fou la tarda van envestir-la. Van tancar els estadants dins la cuina i van pujar dalt la casa on espatllaren caixes i cobres i robaren el que trobaren.

El botí van ser trenta lliures i altres diners, una tassa de plata i roba, de la que en feren farcells i cadascú en carregà un.

Com que no els va semblar prou s’emportaren l’amo de la casa lligat per boscos i muntanyes per a obtenir-ne un rescat de dues-centes lliures que els portà un germà del segrestat.

Finalment es repartiren el rescat en un bosc que hi ha davant la masia dels Sanglas de Querós.

En aquell robatori i segrest hi participaren en Serrallonga, els seus germanastres Pere i Joan, Antic i Gabriel Gornés, els Ganyada de Rupit, Joan Vila de Gallifa, Gabriel Lloret i el Fadrí de Sau.