CRISTÒFOL MADRIGUERA A MANLLEU

 

En el procés sumarial d’en Serrallonga no hi ha notícies d’actuacions o estades del bandoler i la quadrilla en aquesta vila osonenca. No es buscarien problemes en un territori controlat pels Cadells, a diferència de les terres dels Vilademany i els Savassona (Taradell, Sau, Querós, ...) on gaudien de protecció i llibertat.

Tot i això  un dels nyerros de la quadrilla d’en Serrallonga s’hi podia acostar amb seguretat, es traçava de Cristòfol Madriguera, lloctinent de la quadrilla, bandoler nascut a Taradell.

En el procés sumarial d’en Serrallonga hi tenim notícies del pas d’en Madriguera per Manlleu a partir de les declaracions d’un tal Rafel Soler que diu “he hoyt dir a molts en esta ciutat y també a gent de Manlleu que Cristofol Madriguera de Taradell lladre de pas reve algunes vegades en casa lo balle Pla de Manlleu que li es onclo y també en casa de Onofre Vilaro teixidor de dita vila de Manlleu que li es cunyat”

El fer que el batlle de la vila fos parent de Madriguera va permetre a aquest moure’s amb força seguretat en el municipi. Tot i que alguns procuraven com atrapar-lo.

Rafel Soler també declara que hauria tractat amb el veguer de Vic de trobar la manera de capturar a Madriguera durant les seves estades a Manlleu, cosa que no van aconseguir perquè el lloctinent de la quadrilla va acabar morint en la brega amb el sometent d’Osor al coll de Nafré, el gener de 1630.

ELS DE MANLLEU, CADELLS

 

Aquesta dita popular ens explica la filiació de la vila de Manlleu al bàndol Cadell, durant el conflicte que es va estendre des de l’Edat Mitjana i fins el segle XVII, amb els Nyerros. Manlleu se situà al costat dels cadells i ho va fer per al vinculació familiar dels Paratge de Bellfort amb els Malla, principals cadells de la plana de Vic.

La masia de Bellfort data del segle XII i es tracta d’una domus o casa fortificada que pertanyia a la petita noblesa. En el segle XVII passaria a mans de pagesos, però abans, a finals del segle anterior, era propietat de Segimon Paratge i de Bellfort, capitost bandoler de la facció dels Cadells.

Més llegenda que no pas història. Domingo Torrent i Garriga en el llibre Manlleu, croquis para su història, editat l’any 1893, ens explica que la quadrilla d’en Serrallonga feien aparició, l’any 1633, a la vila per la zona del torrent de Camporat, al nord de la vila manlleuenca, per tal de portar a terme les seves malifetes.

Els veïns de Manlleu, juntament amb els de Torelló, van aixecar el sometent i van vèncer una cruel batalla on deixaren una alta quantitat de cadàvers del bàndol dels bandolers.

Serrallonga va haver d’abandonar la zona a corre-cuita i es refugià amb la seva estimada Joana per les Guilleries, just abans de ser capturat.

Aquesta llegenda recollida per Domingo Torrent corrobora que Manlleu era vila de Cadells i que en Serrallonga no s’hi podia acostar.

En aquesta i les properes entrades del bloc us parlaré dels episodis de bandolerisme a l'entorn de la vila de Manlleu, que van donar cos a la presentació del llibre que hi vaig fer fa uns mesos.

EL CONCS D'AMER: AMOR, ODI I PANORÀMIQUES

 

Els bandolers de les Guilleries s’ajudaven dels fautors (gent que els ajudava, els donava menjar, aixoplugava, venia o subministrava coses...).

El mas Concs d'Amer és un exemple de mas fautor, però curiosament ho era el masover, però no pas l'amo.

Nicolau Roure , masover del mas Conchs, era molt amic, valedor i fautor de la quadrilla. També ho era un tal Gorreta que vivia en el mas.

Havien acollit els bandolers en l’interior de la casa i també els havia portat menjar , beure, pilotes (bales), mitges i sabates al bosc.

En una ocasió que el sometent s’havia alçat la quadrilla s’amagà a la casa i hi van sopar. L’endemà s’amagaren en un bosc proper i els del Conchs els hi portaren menjar .

Per contra, el propietari del mas, Joan Conchs i Maset, no participava d’aquesta amistat. L’any 1627, estant Serrallonga i els seus apostats en el camí ral, el detingueren i se l’emportaren lligat per boscos i muntanyes, demanant un rescat de 400 lliures. Li van fer escriure una carta i el cunyat del segrestat els va lliurar al cap d’uns dies prop de Susqueda. Finalment cobraren un rescat de 300 lliures i una cadena d’or.

El Concs és, doncs, un exemple d'ambivalència, d'amor i odi, que en un mateix  lloc es podia tenir pels bandolers de les Guilleries. El mateix cas el trobem a l'Albó de Castanyet o al Regàs d'Arbúcies.

Més enllà de la història que vincula el mas amb en Serrallonga, que podem sentir quan ens arribem al mas, el lloc val molt la pena perquè la seva elevació sobre la plana i els camps que no obstaculitzen la mirada, ens permeten una àmplia panoràmica: la serra de les Medes, Puigsacalm, Ciuret, Rocacorba... Un regal per al visitant.

ELS BUNYOLS DEL COLOMER DE BAIX

 

En el procés sumarial d'en Serrallonga hi trobem la descripció de coses de la vida quotidiana dels bandolers, com per exemple què menjaven.

Castanyes, moltó, truita amb cansalada, cols verdes, ollada de carabassa, arengades...

Hi ha una menja, però que hi surt descrita i que em fa molta gràcia, els bunyols de Can Colomer de Baix.

El mas Colomer de Baix eren fautors de la quadrilla de les Guilleries bandolers. Explica Serrallonga que “jo conech molt be a T.Colomer de Amer i a son fill, los quals eren molt amichs y valedors nostres y en sa casa havem menyat y begut jo y los demes lladres de la quadrilla dos o tres vegades”.

El bandoler Joan Guirigay també havia comprat a la dona dels Colomer dues camises de lli per deu reals.

Segons el Fadrí de Sau els Colomer també els avisaven quan hi havia persecució contra els bandolers.I també, segons el Fadrí de Sau: “Serrallonga jo y altres de la quadrilla arribarem en llur casa y dits pare y fills Colomers nos feren motes festes hins donaren molt bon sopar fins feren fer per les dones una plata de bunyols”.

En la Ruta d'en Serrallonga a Amer que vam fer aquest passat dissabte no podia faltar un record a aquell episodi a aquestes excel·lents postres. I els organitzadors del grup excursionista Esquelles d'Amer ens van obsequiar amb unes bones plates de bunyols regats amb bona ratafia. 

NEGOCIS FALLITS A CAN BOADA DE LES COSTES D'AMER

 

Als bandolers de les Guilleries no sempre els sortien bé els seus "negocis".

Algun segrestat que se'ls escapava, algun intent de robar en un camí ral que es veia frustrat per una gran pluja, una topada amb el somatent que els obligava a fugir cames ajudeu-me...

I a vegades, simplement, no aconseguir cobrar un rescat o una extorsió.

Això els va passar en la seva visita a Can Boada de les Coses d'Amer.

Un dels delictes que solien cometre els bandolers de les Guilleries era l’extorsió. Amenaçar i obtenir una compensació. Els sicilians no van inventar res. 

Els bandolers de les Guilleries es van presentar al mas Boada de les Costes. Antic Gornés de Plantadís, Pau i Francesc Moners d'Anglès, Jaume Planella de Sant Amanç, el Fadri de Sau i Margarida Severa, anaren de nits al mas i “picant-li a la porta y fentse lo matex Buada en al finestra li digueren quels dones cent ducats fentli moltes amenasses si nols donave”. 

Un mètode, el de les amenaces, utilitzat pels bandolers i en ocasions no era prou efectiu. En aquesta ocasió en Boada va prometre donar els cent ducats, que els va havia de portar al rector de Sant Martí de Cantallops, on els recollirien els bandolers. 

Però el Fadrí de Sau explica en al seva confessió de mai van arribar a cobrar-los.

Els bandolers de la quadrilla d'en Serrallonga no van aconseguir en aquella ocasió el botí que pretenien. Nosaltres, però, sí que vam aconseguir-lo.

Quan fem una ruta guiada com la d'Amer tenim l'oportunitat de poder accedir a llocs als quals habitualment no podríem. En aquesta ocasió vam poder entrar a Can Boada i veure aquesta magnífica masia que forma part del territori Serrallonga.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: ESPIANT EN SERRALLONGA

 

En el procés sumarial d’en Serrallonga trobem vuit pàgines dedicades a Sant Joan de les Abadesses. Es tracta d’una comunicació o compareixença que fa Joan Agustí Forés, batlle de Camprodón, informant al fiscal i procurador de al cúria reial, honorable Onofre Meltiori Ferrer, de les vicissituds que han tingut dos homes que havia enviat a espiar i atrapar en Serrallonga al terme de Sant Joan de les Abadesses.

El 4 d’agost de 1631 el veguer va enviar a Antoni Puig, criat, i a Bernat Solà, nunci, a espiar la casa d’en Guillem Guardans, pagès habitant de la masia de La Girona, en la parròquia de Sant Joan de les Abadesses.

“lo senyor veguer nos mana a mi y Anton i Puig mon criat anassem en al vila y baronia de Sanct Joan les Abadesses y ahont seria menester y en particular en lo mas de la Girona de dit terme de Sanct Joan pera espiar y tenir guarda a Joan Sala alias Serrallonga bandoler públic si passava per dita casa o confins de aquella per acostumarhi de passar les vegades fuig en França per tenir en dita casa confederencia per raho de haver estat en dita casa de la Girona una cosina germana de dit Serrallonga muller de un home ques diu Giraut y haverhi en dita casa un home ques diu Guillem Guardans que segons es fama publica li es factor y acollidor”

Va passar, però, un fet inesperat: el batlle de Sant Joan, Miquel Gironella, va trobar sospitosos els dos espies i els va fer detenir i tancar a la presó, on els tingué un dia i una nit tancats. Per culpa d’això els dos espies es lamentaven que no havien pogut atrapar en Serrallonga, a qui volien esperar en el pas de la jaça de Callau, prop de Mantet.

Segons els dos espies en Guillem Guardans havia passat a en Serrallonga a França i per a fer-ho s’havia disfressat de pastor tot i no ser-ho. Sabent això confiaven esperar i atrapar en Serrallonga, però l’error del batlle de Sant Joan els ho va impedir.

I és així com Serrallonga va continuar la seva activitat bandolera, durant dos anys més, fins que la vigília de Tots Sants de l’any 1633 va ser atrapat a ca l’Agustí de Santa Coloma de Farners. El gener de 1634 era ajusticiat a la ciutat de Barcelona i entrava en la llegenda.

Sant Joan de les Abadesses i Santa Coloma de Farners, dos llocs, com podeu veure units per la història del bandoler. En el podrien haver atrapat, en l’altre finalment el van atrapar.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: ARRIBA EN SERRALLONGA

 

A partir de l’any 1629 Serrallonga va començar les seves anades i vingudes cap a França. Quan s’intensificava la persecució o s’esllanguia la quadrilla, fugia cap el Viver, a l’altra costat de frontera. Un lloc de pas era també la portella de Mantet, on havia trobar refugi en cabanes de vaquers i pastors.

Aquest pas per Mantet s’explica pel seu retorn de Nyer. Aquest era el camí que enllaçava el Conflent amb la Catalunya del Sud. I Serrallonga sovintejava Nyer perquè la família Banyuls eren precisament els caps de la facció nyerra.

Va ser en una d’aquestes fugides, l’any 1632, que en el camí entre entre Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, va trobar a la Joana Macissa , la vídua del moliner de Castelló d’Empúries, que anava camí de Núria. A partir d’aquell moment  la Joana el va acompanyar, fins el darrer dia.

Durant dos anys en Serrallonga i la Joana van emprendre camins de fugida cap el Nord, cap  l’Empordà i també cap el Conflent. Per Pi i Mantet i també per la Coma de la Dona. Era fama pública que el bandoler es movia per aquelles muntanyes en cabanes de pastor i vaquers i que fins i tot  l’anomenaven popularment “oncle Joan”.

Les festes de Nadal de 1630 en Serrallonga també les a Nyer i el poble de En. Va tornar a Catalunya passant per Sant Joan:  “Thomas de Banyuls digue a dit Bernat Pellicer quens tingues a casa a dit Clavell y a mi fins que jo estigues un poch reforçat perquè encara no estave del tot bo com de fet dit Bernat Pellicer nos amena en sa casa y allí estiguérem dit Clavell y jo les festes de Nadal que ara me recordo que estes festes que venen fara tres anys y  dit Pellicer nos dona en dita sa casa y ab molta amistat y quant nos ne anarem nos acompanya fins a Sant Joan Çes Badesses”.

I sempre que en Serrallonga passava per Sant Joan de les Abadesses ho feia passant per la masia de la Girona perquè en aquesta casa hi havia viscut una cosina germana seva, casada amb un home que es deia Giraut. Quan Serrallonga i els bandolers fugien cap el nord, buscant refugi en les terres del Conflent o França, caminaven des de Querós passant pel Collsacabra i d’allí cap a Camprodon i les muntanyes. En el seu camí, en el terme de Sant Joan de les Abadesses, una masia era punt de referència i lloc obligat de pas: la Girona.

L’any 1631, no obstant, en la masia hi vivia un tal Pencas i , sobretot, en Guillem Guardans. Aquest darrer era fautor i acollidor d’en Serrallonga i en una ocasió el va ajudar a passar a França i ho va fer disfressat de pastor. Una actuació  de la que Guardans no se n’amagava.

Així doncs, la masia de la Girona de Sant Joan i els seus estadants tenen especial protagonisme en la història del bandoler de les Guilleries i esdevenen part important del “territori Serrallonga” més allunyat de les Guilleries.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: LA HISTÒRIA

 

Sant Joan de les Abadesses va donar a la història del país un dels bandolers més importants: el capellà Antoni Roca. Principal bandoler català abans d’en Rocaguinarda i en Serrallonga.

Per motius desconeguts va entrar a les guerres privades del Pirineu que enfrontaven d’una banda els pagesos i de l’altra, la família Cadell.

Es pot considerar que Roca va ser el primer cap militar professional, ja que llogava el seu servei i el de la seva quadrilla, d’uns 80 o 100 homes, a qui estigués disposat a pagar. Fins i tot va lluitar per al rei de França en les seves guerres contra l’emperador Carles V.

En una d’aquestes guerres, Roca va dirigir una força d’uns 3.000 homes, va envair la Cerdanya i va posar setge a Puigcerdà. Això el va convertir en objecte de l’odi de les autoritats reials de l’època.

Antoni Roca va ser traït i sentenciat a Barcelona el 26 de juny de 1546.

Anys més tard apareixeria a Sant Joan de les Abadesses un altre famós bandoler nyerro: en Perot Rocaguinarda.

El famós bandoler nyerro  Perot Rocaguinarda també va fer de les seves per Sant Joan de les Abadesses. En aquest cas posant-se al servei de l’abat del monestir que es negaven a sotmetre’s  a l’autoritat del bisbe de Vic, el cadell Robuster, com havien fet altres monestirs.

Tot al contrari, els monjos havien arribat a parapetar-se dins l’abadia i amb homes armats i havien impedit al bisbe Robuster entrar dins el recinte.

L’abadia va buscar la protecció del capità nyerro i el 1609 aquest es presentà a Sant Joan amb al seva quadrilla i va fer fugir els partidaris del bisbe de Vic.

A banda d’en Perot un dels seus lloctinents anomenat “Lo Batllo” també feia acte de presència a Sant Joan, amb una colla de la quadrilla, per a protegir les possessions de l’abat Francesc de l’abadia.

Com podem veure l’abadia de Sant Joan de les Abadesses va ser partidària del bàndol nyerro i les raons amb els cadells van ser continuades i notables, amb l’estil violent propi d’aquella època.

SANT JOAN DE LES ABADESSES I EL BANDOLERISME: LA LLEGENDA I EL MITE

 

La vila de Sant Joan de les Abadesses, a la comarca del Ripollès,  és una de les més carregades d’història majúscula del nostre país.  Història i mitologia. Des de la importància del seu monestir al llarg dels segles, fins el record del mite del Comte Arnau.

Però a tota aquesta història i a tots aquests mites hi podem afegir encara moltes més històries i llegendes sobre bandolers. I, sorprenentment, també sobre el bandoler Joan de Serrallonga.

Hi ha històries i records precisos del seu pas per Sant Joan. Però abans d’ell en trobem d’altres que evoquen el record d’altres bandolers i també dels nyerros.

En el segle XIX el sacerdot i historiador català Pau Parassols Pi, precisament nascut a Sant Joan de les Abadesses l’any 1828, escrivia en el seu treball “Nyerros i cadells” que Bernat Cadell, un dels capitostos del bàndol cadell (la facció enfrontada als nyerros del Conflent) era nascut a la casa forta de la Serra de Cadell, una masia important de Sant Joan de les Abadesses.

Segons Parassols els cadells haurien infringit fortes pèrdues als nyerros en una brega succeïda a Ogassa, port del serrat dels cadells, on durant anys s’hi trobaven restes d’armes i restes d’homes morts en la lluita, en una fondalada anomenada “sepultura dels nyerros”.

Amb tot, les apreciacions de Parassols s’han demostrat incertes i les hem d’entendre en el marc de la protohistòria del nostre país. Lluís Maria Soler i Terol, historiador i biògraf del bandoler Rocaguinarda, va desmentir la vinculació dels Cadell de Prullans amb els cadells d’Arsèguel.

També forma part d’aquest “error” de la protohistòria catalana la teoria escrita l’any 1895 per Celestí Barallat Falguera.  Aquest advocat, botànic i erudit, va defensar que el bandoler Serrallonga provenia de la família noble de Bernat Hug de Serrallonga, al Vallespir. Aquesta nissaga medieval entronca amb Sant Joan de les Abadesses perquè en el segle XIII van comprar possessions a l’abadia, en concret els castells de Llaers i Milany.

Però l’intent de Celestí Barallat per atorgar pàtina de noblesa al Don Joan de Serrallonga també va ser més invenció que no pas erudició.

Segons Joan Fuster la mitologia del mite d’en Serrallonga es va tancar l’any 1900 amb la publicació del poema “La fi d’en Serrallonga” de Joan Maragall. El mateix que va fer estades sovintejades a Sant Joan de les Abadesses, on va trobar la inspiració per al famós poema “La vaca cega”. Qui sap si en una d’aquestes estades va sentir parlar a Sant Joan del bandoler i va trobar aquí també la inspiració per al seu poema.

EL CATALAN SERRALONGA, EDICIÓ DE 1645

 

En la tertúlia històrica que vam fer a Calonge vaig explicar un dels motius pels quals Serrallonga transitava de manera immediata de la història a la llegenda després de la seva mort. Un d'ells va ser la publicació de l'obra de teatre "EL CATALAN SERRALONGA" escrita a tres mans per Coello, Rojas i Vélez l'any 1636, només dos anys després de la mort del bandoler.

Aquesta "comèdia famosa" va tenir un gran èxit i es va representar durant dos segles per molts teatres i "corrales de comedias". Els autors convertien Serrallonga en una mena d'"hidalgo" nyerro es que es debatia per qüestions d'honor i d'amor amb els seus rivals cadells.

L'èxit sobre l'escenari obligava a la reedició continuada de l'obra i així se n'han inventariat fins a trenta edicions entre el 1636 i la darrera de l'any 1861.

Per a la meva col·lecció particular acabo d'incorporar un veritable tresor que vaig presentar a Calonge. 

Es tracta d'un original de l'edició del "CATALAN SERRALONGA, COMEDIA FAMOSA" que  va editar "amb totes les llicències" a Lisboa l'any 1645 l'impressor del Rei Antonio Álvarez.

L'he aconseguit gràcies a les atencions que em va dispensar Antonio Castro, llibreter de vell de la ciutat de Sevilla que es va posar en contacte amb mi per a oferir-me dos tresors. Aquest n'era un.

Aquest original, editat només onze anys després de la mort d'en Serrallonga, es converteix en el document més antic que en fa referència dins la meva col·lecció particular. El guardaré com el veritable tresor que és.

ROMANÇ DEL CATALAN SERRALLONGA. EDICIÓ SEVILLANA (1707-1715)

 

Arran de la popularitat de l'obra de teatre "El catalan Serrallonga" de Coello, Rojas i Vélez, trobem un romanç editat a principis del segle XVIII.

Es tracta d'una edició abreujada de la trama dels "tres ingeniosos hidalgos" que havia començat a triomfar en el segle anterior i, en aquest cas, adopta la tipologia pròpia de la literatura de canya i cordill: un senzill plec de quatre cares amb el relat escrit a dues columnes per pàgina i sense gravat que l'il·lustra, excepte una sanefa decorativa en cada full.

El seu títol és RELACIÓN EL CATALAN SERRALLONGA  Y BANDOS DE BARCELONA. DE TRES INGENIOS i es va editar a Sevilla, en al impremta de Francisco de Leefdael, en una data situada entre 1707 i 1705.

Existeix una nova edició d'aquest mateix plec, de data imprecisa, realitzada per a impremta de Don Fèliz de Casas y Martínez de Màlaga.

He tingut la sort de poder aconseguir un exemplar original del romanç imprès a Sevilla. He sumat així un nou tresor a la col·lecció d'en Serrallonga.

EL BRACHS DE QUERÓS

 

En la presentació del llibre a Manlleu vaig estar acompanyat d’en Pep Brachs. Ens vam conèixer a partir de la recerca que ell feia de al genealogia familiar i la informació que va trobar en el meu bloc.

En Pep és descendent de la masia del Brachs de Querós, una masia que avui està en ruïnes però que en el seu temps era força imponent. No va quedar negada per la cua del pantà de Susqueda, per al qual cosa les seves parets sempre han pogut ser vistes.

Els Brachs de Querós eren fautors d’en Serrallonga en el segle XVII i en el procés sumarial  del bandoler hi trobem diverses referències.

El Fadrí de Sau, el bandoler Guillem Estany i el mateix Serrallonga expliquen que l’Antònia del Brachs, que vivia en la masia de Sellabona, era grau amiga, fautora i també els era “lloca”. Li portaven els farcells de roba que robaven per a que els guardés,  els portava menjar i també guardava les dones dels bandolers quan aquesta anaven na cometre algun robatori allunyat.

Els bandolers expliquen que pagaven els serveis que els donava l’Antònia “per se pobra dona”. Aquest gest, el de pagar els serveis, va ser un dels que va motivar la imatge popular del “bon bandoler”.

La Joana Macissa explica que el setembre de 1632, anant camí de Santa Coloma de Farners, ella i en Serrallonga passaren pel Brachs i arribats a la porta de la casa la muller de l’amo els tragué pa, vi i formatge per a menjar.

En Serrallonga va parlar amb l’amo del Brachs a la porta de la casa i feu apartar la Joana perquè no escoltés la conversa.

La relació de veïnatge dels Brachs amb Serrallonga també va fer que Violant Brachs fous la padrina d’Antoni Serrallonga, el primogènit del bandoler i la Margarida Tallades. Així ho explica Ramon Corbella en els seus articles sobre la història familiar del bandoler.

Com veiem, doncs, la història del Brachs està íntimament lligada a la d’en Serrallonga. Com va dir en Pep Brachs en la presentació, quan et situes davant la porta de la masia en ruïnes pots sentir perfectament el pes del passat i imaginar-te en Serrallonga en aquell lloc. Sents que estàs en un veritable “territori Serrallonga”.

L'AUCA DE LA BANDA SONORA DEL BANDOLER

 

En la presentació del llibre que vam fer al Casino de de Vic m'hi va acompanyar Joan Vilamala, pedagog, músic i un dels components del grup Esquirols.

Vam parlar de la cançó que van popularitzar, vam parlar del grup musical... però també vam parlar d'auques.

I és que en Joan Vilamala, entre altres moltes facetes també és creador d'auques, aquest vell i perdurable mitjà d'explicar històries amb vinyetes i rodolins.

Ell és el creador, junt amb en Jordi Fons, de la pàgina Web "La paret de les auques" , on podeu trobar centenars d'auques creades a partir del 1997 i  a on explica la història del país i també la història de personatges del país.

Aprofitant la presentació a Vic li vaig regalar una auca que recull tota la música creada a partir del bandoler Serrallonga i en Joan l'ha penjat a la Paret de les Auques després de fer la millora en els texts i la composició de les vinyetes.

L'auca de la banda sonora del bandoler explica i il·lustra la història de la música d'en Serrallonga, des de les primeres cançons populars, el ball d'en Serrallonga, la sarsuela del 1922, les bandes sonores dels films i , per descomptat, el "Torna, torna Serrallonga" dels Esquirols, que es va convertir en un himne de reivindicació de la terra. 

Així, doncs, Serrallonga disposa d'una nova auca. I per mi és un honor haver-la creat a quatre mans amb el mestre Joan Vilamala.

A partir d'ara podeu trobar-la en aquest enllaç. 

SERRALLONGA A "PECATS CAPITALS DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA" (2015)

 

Editorial Columna va publicar l'any 2015 una col·lecció de llibres, escrits per Antoni Dalmau Ribalta, dedicada a narrar episodis de la història dels segles XIX i XX del nostre país a partir de les set faltes considerades tradicionalment com a pecats capitals per l'església.

En el volum dedicat al pecat de l'avarícia hi ha un capítol dedicat als bandolers del barroc.

Naturalment que aquells homes robaven i segur que hi podia haver una part d'avarícia en els seus actes, però vist la misèria del moment, considero que la supervivència era un factor encara més determinant per aquell "ofici".

Després d'explicar la síntesi històrica del bandolerisme, l'autor assenyala tres noms destacats: Antoni Roca, Perot Rocaguinarda i, naturalment Joan de Serrallonga.

El capítol acaba amb la notícia de la fi d'en Serrallonga, el seu pas a la mitologia, i la fi del bandolerisme del XVII.