Josep Gibert havia d'incloure en el seu recull de cançons de bandoler, necessàriament, la que es titula "Don Joan de Serrallonga".
La cançó amb mes versions de lletra i la més tradicional, junt amb "Les ninetes ploren".
És una cançó biogràfica amb arguments manllevats de la llegenda del bandoler i de les versions romàntiques del XVII (el fet de fer-se bandoler a causa d'una baralla en el joc de la pilota) i finalitza amb un episodi en el qual el bandoler i la Joana roben en un hostal.
És una balada que apareix en diversos cançoners (amb el títol que presentem aquí, "Serrallonga" o "Cançó d'en Serrallonga") i que ja aplega Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Folgueroles (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO.
També la publica Milà i Foantanals al "Romencarillo Catalan" de l'any 1882. També la trobem inclosa dintre "Folk-lore musical - Cançons populars" (1908) d'Eusebi Bosch i Humet.
De versions en trobareu diverses i se s'han editat en disc. Jo em quedo amb la de Fermí Reixach de 1976. És la versió que de joves cantàvem pels marges de les festes majors, abans que sortís el sol. Records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada