Aquest cap de setmana he estat de fira en al Festa Major de Premià de Mar i he tingut temps per a continuar pintant els originals.
He acabat les cinquanta-dues pàgies de Serrallonga, els Angelets de al Terra.
Han estat sis mesos de treball intens, aprofitant cada raconet de temps lliure per a dibuixar, entintar i pintar. Una feinada a vegades esgotadora, però sempre agradable.
I ara arriba aquella sensació de buidor: no haver de pensar en més pàgines, en guions , en enquadraments de pàgines o el contingut de les vinyetes, ... Trobaré a faltar de nou no haver de pensar en el còmic.
Encara queda feina: repassar tot el text de les vinyetes, fer el text de les guies, la portada, els dibuixos de personatges i altres... però la feina grossa ja està feta.
Ho trobaré a faltar, malgrat que sigui dur encaixar en el poc temps que em queda, m'agrada tant dibuixar que quan no ho faig em sembla que em falta alguna cosa.
Hola!
ResponEliminaSí, sempre quan acabes una feina grossa et quedes una mica moix... Però per sort, segur que serà així, d'aquí a poc temps començarà a rondar-te pel cap el proper... :)
Salut!
Quim