EL SURÓS

Idealització de l'episodi del ramat d'en Taverner, en el camí al Coll de Ruscall, sota

el mas del Surós.

 La masia del Surós

 Vista panoràmica de la plana, des de davant mateix del mas

 La monumental castanyeda del Surós

Bifurcació de camins senyalitzada, prenem el de l'esquerra 

després de visitar el coll de Roscall.

Després haver vist el coll de Ruscall retornem  enrere desfent el camí fins que trobem, ara a la nostra esquerra, el traçat del GR d’en Serrallonga que ens baixarà cap a la plana.

Primer  ens tornarem a trobar amb el maleït traçat de la MAT que destrossa la visual del paisatge. Després arribarem a una plantació rectilínia de pins que ens indiquen que allí hi havia els terrenys de conreu d’una masia.

Poc després una espectacular castanyeda d’arbres centenaris, es tracta de la castanyeda del Surós.

I finalment, després de passar la monumental castanyeda, ens rebrà a la nostra dreta i a peu de camí, la masia.

El Surós és un mas documentat almenys des del 1289, com podeu llegir en aquest article de Ricard Teixidor.

En el segle XVII els seus propietaris van ser fautors d’en Serrallonga i el seus homes i aquí van fer-hi estada.

Així ho certifica el mateix Serrallonga:

“E mes dich señor que jo conech molt be a T. Suros de Castanyet que es pages en casa del qual havem menyat y begut jo los de la quadrilla joltes vegades ço es dins sa propia casa que ne donave de molt bona gana y sempre quens pareixia hi anavem perquey erem ben arribats y dell ne feyem molta confiança”.

I també ho fa en Jaume Melianta, el Fadrí de Sau, en la seva confessió:

“Mes dich señor que en casa de T. Surós pages de Castanyet havem menyat y begut moltes vegades dins casa quens donave de amistat y ab molta foltgantsa a mi al Serrallonga y demes lladres de al quadrilla. Per veure la amistat quens feya hi anavem sempre quens apareixie y ell nos dave a menyar de bona gata com tinch dit”.

El nom complert de T. Surós, segons Ricard Teixidor, podria ser Joan Fàbrega, casat amb la pubilla Magdalena Surós.

No deixem el mas sense abans contemplar la magnífica panoràmica que se’ns ofereix des del seu davant. I és que es troba situat en una alçada privilegiada, des de la qual s’albira tota l’ampla plana, més enllà del mantell de boscos que als nostres peus descendeixen i cauen suaument fins aquella.

EL COLL DE RUSCALL

En Serrallonga robant un traginer al coll de Roscall.

Deixant el coll de l’Espinau enfilem cap el turó de Llumeneres seguint el camí senyalitzat que segueix la serra de Santa Bàrbara.  Passarem a la nostra dreta el  GR d’en Serrallonga que baixa cap a el Surós, al qual tornarem,  i caminarem uns centenars de metres fins arribar a una cruïlla de camins amb senyalització vertical del GR. Estem al famós coll de Ruscall.

En aquest estratègic coll coincidien el camins rals de Girona a Vic i el de Santa Coloma de Farners a Osor, per tant  era molt transitat per viatgers i traginers i darrera seu els bandolers.  Tants devien ser els episodis de bandolerisme en el coll que va donar forma a la dita popular “A la Gironella i el Roscall si pot ser no hi aneu mai”, evocant la perillositat del lloc.

I si hi havia bandolers, no podia pas faltar-hi el rei de les Guilleries, en Serrallonga, qui va cometre-hi diferents robatoris i assalts. Un d’ells l’explica la Joana Macissa :

“Nos ne anarem deves lo coll de Ruscall quem recorda ere lo dia de Sant Narcis del any 1632 ques lo mes de octubre que es fira de Gerona y en dit coll de Ruscall digue dit Serrallonga que volia robar alguns passatgers com de fet me feu entrar en lo bosch y ell se resta en lo pas y passant per dit cami real lo hereu Soler de Monsoliu dit Serrallonga lo roba que li roba dos pedrenyals y algunes dotse lliures ab diners y li cambia la capa que dit hereu Soler anave a la fira a Gerona y en haverlo robat lo feu entrar en lo bosch ahont jo ere yl detingue alli fins que fou passat mig dia y a la nit dit Serrallonga y jo nos ne anarem en casa de la viuda Agustina de Santa Coloma”.

MENERBA: ESPECTACLE DE PEDRA

 

 

 

A l'alçada de Narbona hi trobem la comarca del Menerbès. Una històrica zona del vescomtat de Menerba.

El terreny és abrupte  però dòcil alhora, la pedra calcària , la garriga i la vinya el dominen.

En el centre de la comarca hi trobem un poble imprescindible, l'antiga capital del vescomtat: Menerba.

Està catalogat , ben encertadament, com un dels pobles més bonics de França i d'això en donen testimoni els seus carrers de cases de pedra, l'església, les restes del castell i de fortificacions militats que li preserven encara l'encant dels pobles de traça medieval.

Però Menerba afegeix a això l'espectacularitat del seu enclavament natural: es va construir sobre un ampli i elevat meandre rocallós del riu Cesse, una paret vertical sobre la que es va aixecar la vila i que li donava un aspecte impenetrable. No va ser així i Simó de Montfort, el cap de la croada contra els càtars i Occitània, va guanyar el setge de la vila el 1210. Molts càtars van morir , tragèdia recordada pel monument que s'hi va dedicar i que porta de nom "el colom de la llum".

Menerba també té als seus peus un dels monuments més espectaculars de la natura: el pont natural de la Cesse. Es tracta d'una obertura feta pel llit del riu quan es va obrir pas per la roca calcària. Les dimensions de la cavitat empetiteixen qualsevol visitant i demostren que la natura és el mestre arquitecte, a qui els homes imitem, però no superem.

No lluny de Menerba hi trobem el petit poble de La Cauneta, Les cases es protegeixen sota una cinglera que amaga unes balmes que històricament es van aprofitar com habitatges i com a estabulacions de bestiar. Aquestes estances troglodítiques, encara visitables, demostren l'habilitat de l'home per aprofitar amb intel·ligència el que la natura li ofereix.

El camí de retorn a Catalunya ens permet fer una aturada a l'antic port de Le Somail. Es tracta d'un port històric  del canal del Migdia (Canal de las Doas Mars en occità). Pierre-Paul Riquet, l'enginyer de l'atrevit canal, el va concebre com un final d'etapa dels viatgers i conserva encara els edificis, el pont i altres infraestructures creades en el XVII.

SETA : ESPERIT MEDITERRANI

 

 

 

 

 

Una proposta que recomano és seguir i descobrir tota la costa francesa des de la Catalunya Nord, en l'espai mediterrà de l'antiga Occitània. Al llarg d'aquest recorregut es poden gaudir de bonics pobles com Gruissat o Padirac, estanys d'aigua salada com el de Bages o platges de pedra volcànica com a Cap d'Agde i fins i tot vinyes conreades sobre la sorra del mar.

En el departament francès de l'Erau (Hèrault) hi trobem una de les ciutats més marineres : Seta.

Es caracteritza per estar edificada al peu de la muntanya de Saint-Clair, que sembla una illa entre l'estany de Taur i el mar; i sobretot pels seus canals.

Els canals que la creuen li donen el seu caràcter mariner ja que hi atraquen la flota pesquera de la ciutat.

El port també és un dels seus atractius. Essent un dels ports més grans de la costa francesa, hi atraquen grans vaixells de càrrega o creuers.

La visita a Seta es complementa amb la visita al cementiri mariner o a algunes de les seves propostes culturals: com l'espai dedicat al cantautor Gerorges Brassens , nascut i enterrat aquí.

Per als paladars: res com gaudir d'una "teille setoise"  o una "rouille setoise" en un dels restaurants que miren als canals.

I una proposta ocasional: cada dos anys s'hi celebra l'Escalade a Sète; una trobada internacional de vaixells. Hi atraquen els velers més grans del món i també hi és present el paquebot català Santa Eulàlia. Una proposta definitiva per a quedar ben amarat del caràcter mariner d'aquesta ciutat.

Seta dona la seva cara al mar i a l'esquena hi té l'estany de Taur (Thau en francès). Es tracta de l'estany o llacuna d'aigua salada més gran del Llaguedoc. S'hi conrea l'ostra i el musclo que es poden degustar en pobles com Bosiga (Bouzigues). Per a regar aquestes viandes de mar no hi ha com el picapoll de Pinet, una varietat de raïm que a Catalunya estem recuperant a la D.O. del Bages.

Seta és, en definitiva, veritable esperit mediterrani.

L'ESPINAU O L'HOSTAL DEL MALCUYNAT

 Il·lustració idealitzada d'en Serrallonga i els seus a l'Espinau.

Seguint el camí senyalitzat dels bandolers arribarem fins el coll de l’Espinau, una intersecció d’antics camins principals on des de temps immemorial hi ha en funcionament un popular hostal.

A l’hostal de l’Espinau encara hi poden fer una bon àpat gràcies a en Toni i la Carme que mantenen aquest històric establiment en actiu.

Antigament el nom de l’establiment era el d’hostal del Malcuynat i el lloc va ser freqüentat per la quadrilla d’en Serrallonga en les seves anades i vingudes de les Guilleries cap a la plana. El lloc, estratègicament situat gràcies als concorreguts camins que el creuaven, havia vist passat el bandoler en més d’una ocasió, com vaig explicar en aquesta entrada del bloc.

L’hostal del Malcuynat  apareix citat encara en altres passatges transcrits en el procés sumarial del bandoler, com relata un dels seus homes:

“Lo mes de octubre del any 1629 en lo temps de cullir les castanyes trobantnos nosaltres pop de Caros tota la quadrilla nos vingue a trobar alli lo dit hereu Tarres de Cerdans hins digue a tots nosaltres que anassem a desafiar a T. Julia pages de Sant Ilari que es satre de offissi y que ne hauriem cent ducats.

Y arribats en casa de dit Julia que era de nits picarem a la porta y fentse ell a la finestra li diguerem quens donas cent ducats y que advertis  que si nou feye lo matariem y ell dit Julia nos promete que dins vuyt dies hi tornassem quels no donarie.

Y en haver desafiat a dit Julia y havernos ell promes donarnos cent ducats dins vuyt dies lo hereu Tarres nos acompa nya fins al hostal del Malcuynat y alli nos digue que quant cobrariem los cent ducats de dit sastre Julia que li guardassem sa part”
 

EL SOBIRÀ DE SANTA CREU

 Idealització de l'episodi llegendari d'en Serrallonga al Sobirà.

L'ermità del Padró, punt on finalitza el camí mil·lenari de Can Patrinxo i

a partir d'on seguirem les marques de la ruta de les 10 ermites.

El camí ens fa deixar enrere la carena de la Serra del Corb i també l’ermita del Pedró. Aleshores prenem direcció cap al coll de l’Espinau, resseguint la ruta senyalitzada de les 10 ermites i fins a trobar les marques vermelles del “Camí dels bandolers”. És aproximadament en aquest punt del camí quan ens trobem amb la tristament omnipresent línia de 400 kW, que ha destrossat l’harmonia del paisatge.

També és en aquest punt quan, a la nostra esquerra , veiem de lluny l’imponent casal del Sobirà ., el mas que senyoreja aquest paisatge de muntanya atepeït de castanyers i boscúries almenys des del segle XIII, quan es documenta el seu primer propietari.

El Sobirà de Santa Creu (terme municipal d'Osor) és un dels casals més importants de Catalunya. No és gratuïta la dita popular que diu:

Si voleu saber qui són

els més rics d'aquesta terra:

el Noguer de Seguerò,

el Sobirà de Santa Creu

i l'Espona de Saderra.

L'orígen del mas recula en el temps fins a l'Edat Mitjana  i la gran i enorme fàbrica del casal ,que encara ens sorprèn avui en dia, correspon a les ampliacions del segle XVII.

És en aquest lloc on trobem una de les llegendes que van alimentar la imatge d'un bandoler Serrallonga just i fins i tot solidari.

La llegenda diu que va anar al Sobirà a recaptar una mena de tribut que cobrava per a no assaltar alguns masos del país. Els diners se li lliuraven dins una mesura.

Aquell dia, però, els diners sortien per sobre la mesura. Veient allò en Serrallonga es va treure l'espasa i la va passar per sobre la mesura, arranant-la i deixant caure al terra els diners que hi sobraven.

"Tracte és tracte. A cadascú el que és seu".

Aquesta i moltes altres dites i llegendes sobre el famós bandoler de les Guilleries van començar a aparèixer quasi al mateix temps que la seva mort.

L'ALBÓ DE CASTANYET (2)

Fotografies: Joan Benet.

Dalt la serra del Corb trobem aquesta curiosa roca, talment com un

menhir, a qui han posat el nom de "Pedra dels esquirols"

Els propietaris de l’Albó, però i en tant que parents del rector de Castanyet, foren també  fautors d’en Serrallonga, en qui havia estat en el mas en més d’una ocasió.

“Trobantnos dita Joana y jo en un bosch prop casa del hereu Albo trobarem alli al dit hereu Albo que tindria alguns tretse anys y lo li digui que digues al rector de Castanyet son oncle quens portas que sopar y un formatge y dit rector son oncle al cap de una estona nos porta lo dit formatge y que sopar y es veritat que dit hereu Albo me digue que jo no arribas a sa casa quey tenia molta gent “

Segons les declaracions del bandoler havia estat en el mas en diferents ocasions quan vivia el pare del jove hereu de tretze anys , cosa que també certifica la Joana Macissa en les seves declaracions:

“En una ocasio que fou al temps de les veremes prop passades trobantnos en un bosch dit Serrallonga y jo que es lo bosch del hereu Albo junt a casa dit Albo nos vingue a trobar lo hereu yns porta que sopar dient a dit Serrallonga que no convenia que arribassem en sa casa perquey tenia aquella nit mes de trenta mossos y quey estarien molts dies y que des de les hores en avant en lloch de anar als vespres en cas dit Albo com acostumavem perquey estavem molt sovint anassem en la casa o rectoria de Castanyet que alli nons faltaria recapte”.

D’aquestes declaracions es desprèn que en les darreries de 1633, quan en Serrallonga i la Joana s’amagaven per la vall de Castanyet, haurien fet nit o sopat de manera sovintejada entre el mas de l’Albó i la rectoria.

En Serrallonga es devia sentir molt segur en aquests verals, tot i que la quadrilla s’havia desfet i ell s’amagava sols en companyia de la Joana, no s’estava de deixar-se veure pels camins propers, cometent assalts al coll de Ruscall o aturant traginers, com un que venia de Santa Coloma de Farners i que fa el següent testimoni en el procés sumarial del bandoler:

“venia de Sancta Coloma de Farnes ab dos matxos buyts que son de Jacinto Balmas mon amo amb los quals havia aportadas dos carregas de castanya en dita vila de Sancta Coloma y a la que arribi al puig den Albo del terma de Castanyet me isque un home alt barbinegre sens capa ab un vestit de drap de pel de rata de color clar ab un pedrenyal a la ma de tres palms y un altro padrinyal a la xarpa lo qual home me isque del bosch en lo mig del cami real y me digue quem tingues y que aturas los matxos y axi o fiu y demanantme de hont venia li digui  que de Sancta Coloma de Farnes y demanantme despres ahont anave li digui que venia a la present vila de Osor”

En Serrallonga devia tenir força ganes de veure vi, doncs li demanà al traginer:

“y despres  me digye quant aniria a sercar vi a a Blanas y lo di digui que nou sabia y tambe me digue que quant y aniria si li volia fer pler de portarli una bona de cuyro per tenir vi y jo li digui que nou goosaria fer que personas que si la justitia o sabia me castigaria lo que li digui prerque me persuadi que era an Serrallonga lladra de pas”.