divendres, 30 de maig del 2014

SERRALLONGA EN LA LITERATURA POPULAR (4): LA NOVELA AZUL , 1937


Editorial Juventud va ser una editorial fundada l’any 1923 a Barcelona per José Zendrera. Va ser especialment activa els anys trenta del passat segle . L’empresa es va dedicar tan a l’edició en català com en castellà i va tenir especial importància en la renovació del concepte de novel·la popular i el seu èxit abans de la Guerra Civil.

Un dels aspectes renovadors de l’editorial va ser la incorporació d’il·lustradors catalans de renom per a incloure dibuixos exclusius en les pàgines de les novel·les que editaven, entre els quals Junceda o Josep Vinyals.

Aquesta editorial proposava una col·lecció quinzenal de novel·la popular, amb traduccions d’autors forans- alguns prou coneguts com Walter Scott, Robert Louis Stevenson o Edgar Rice Burroughs- i autors hispans de novel·la popular . També publicava en la mateixa col·lecció números extraordinaris a 1,50 pessetes.

L’any 1937, dins aquesta col·lecció de números extraordinaris, va publicar una reedició completa de la novel·la de Víctor Balaguer “Don Juan de Serrallonga”, repartida en quatre volums i il·lustrada per Josep Vinyals. L'obra contenia les dues novel·les de Balaguer, incloent "La bandera de la muerte".

Per a conèixer més sobre l’editorial i la col·lecció La Novela Azul podeu accedir , en els següents enllaços, a l’interessant bloc “Acotaciones de un lector de folletines”, dedicat a la novel·la popular editada a l’estat espanyol: enllaç 1 i enllaç 2.

dimarts, 27 de maig del 2014

FIRA D'HERBES REMEIERES A VILANOVA DE SAU

Aquest proper diumenge dia 1 de juny celebren a Vilanova de Sau la XXIII FIRA D'HERBES REMEIERES.

Una proposta atractiva per a conèixer el tradicional món de les herbes, les plantes aromàtiques i les seves propietats medicinals o culinàries , amb xerrades, exposicions i sortides al camp per a distingir-les i conèixer les seves propietats.

Durant tot el dia també s'organitzen diferents activitats festives i una fira de productes artesans.

Com cada any hi participaré amb la meva parada de venda i signatura de llibres d'en Serrallonga.

Un atractiu afegit, com no, és l'entorn natural d'aquest preciós racó de la comarca d'Osona.

Podeu accedir al programa de la fira en aquest enllaç.
 
No us ho perdeu!

dilluns, 26 de maig del 2014

SERRALLONGA EN LA LITERATURA POPULAR (3) : P. DE AZAR Y AZPE, 1930



A principis dels anys 30 del segle XX trobem una nova edició de novel·la popular amb el títol de “Don Juan de Serrallonga”.

La publicació va a càrrec de Ramón Sopena , la mateixa editorial que anys més tard publicaria reconeguts diccionaris i enciclopèdies i que en els seus inicis  havia estat una petita impremta.

L’editorial va diversificar la seva producció i  en els anys trenta publicava la col·lecció “Novelas históricas y populares”, dins la qual va produir el títol “Don Juan de Serrallonga”.

L’autor del llibre era Pedro de Azar y Azpe, en realitat un pseudònim-anagrama de Pedro Pedraza y Páez (Anteguera, Màlaga, 1877-?). Aquest va ser un prolífic escriptor iniciat en obres d’història eclesiàstica i que es va acabar decantant per la literatura de tipus popular i de ficció, sense abandonar mai la perspectiva històrica. Dins les seves novel·les històriques trobem títols dedicats a Numància, Carlemany, Neró, Hernán Cortés i, com es pot veure, al nostre bandoler Serrallonga.

La trama que desgrana l’autor manté els conflictes entre els nyerros d’en Serrallonga i els cadells personificats en la família Torrelles, però hi inclou episodis recollits d’altres relats  i romanços populars escrits en el segle XIX sobre el bandoler.  Bàsicament,  el que fa l’autor, és novel·lar –ampliant-lo- l’argument del fulletó  “Historia de la vida y hechos de D. Juan de Serrallonga”, d’autor anònim i editat l’any 1865.

La novel·la finalitza amb una referència que m’ha semblat interessant sobre la popularitat del bandoler que es mantenia viva a principis de segle:

“El recuerdo de este hombre vive todavia en el alma del país de la antigua Ausonia.

En toda la comarca de Vich el nombre del célebre bandido es extraordinariamente popular.

Próxima á las Guillerias, se enseña todavia al viajero una casa de labranza, que es fama perteneció á la familia del esposo de doña Juana de Torrellas, por cuyo motivo se la denomina Casa de Serrallonga.

Además, en las fiestas populares, sean de caràcter religioso ó profano, en Vich y en todos los pueblos de su comarca, se da un característico número, que es obligado en todas ellas, llamado el Baile de Serrallonga”.

divendres, 23 de maig del 2014

SERRALLONGA EN LA LITERATURA POPULAR (2): ALVARO CARRILLO, 1910



L’any 1910 la casa editorial Maucci , amb domicili a Barcelona, va publicar una senzilla novel·la popular titulada “Don Juan de Serrallonga”, escrita per Álvaro Carrillo.

En realitat aquest era el pseudònim de Rafael del Castillo (Cartagena 1830-1908), periodista, traductor i novel·lista de la segona meitat del segle XIX i un dels principals autors de novel·les populars del moment. Va ser l’autor d’uns seixanta títols de novel·la i més d’una dotzena de obres de teatre, comèdies i sarsueles, publicades per editorials de Madrid i Barcelona. 

Bona part de la seva obra és novel·la històrica i per aquest motiu no és d’estranyar que es fixés en el nostre popular bandoler per a fer-ne un a versió pròpia.

En contra del que pot semblar  veient el títol, l’autor no va seguir en absolut la trama que Víctor Balaguer havia desgranat cinquanta anys enrere. L’autor va preferir, tot i prenent el títol, escriure la seva pròpia versió del bandoler. Per aquest motiu hi apareix la lluita de nyerros i cadells, però emmarcada en entorns reals (Viladrau, Vic , Queròs...) i passatges inspirats en personatges de la vida del bandoler de les Guilleries (l’abat de Banyoles,  la comtessa d’Erill, els germans Margarit, ...).

I és que Álvaro Carrillo era coneixedor del llibre de Joan Cortada i s’havia documentat sobre la veritable història del bandoler.

En la novel·la  s’hi va afegir un apèndix que deixava clara la intenció i la inspiració de l’autor:  
“Para escribir este libro, cuyo protagonista disfrutaba de gran celebgridad en la región catalana, hemos prescindido del drama que del mismo título escribió hace mucho el destinguido escritor don Victor Balaguer ... únicamente hemos tomado por norma el extracto del proceso de Serrallonga, que hace años dió a luz el notable y erudito escritor Juan Cortada”.

Aquest apèndix també fa referència a la controvèrsia sobre el caràcter polític o no del bandoler de les Guilleries i s’hi transcriuen literalment les observacions que sobre això va afegir Cortada en el seu llibre “Proceso instruido contra Juan Sala y Serrallonga, lladre de pas” (1868), o sigui l’afegitó “Mi opinión acerca de este bandolerismo” que l’historiador va afegir arran de les divergències que mantenia amb Balaguer .

dimecres, 21 de maig del 2014

ELS PAISATGES DE L'ORN

Vull continuar amb la meva juguesca sobre els paisatges que han inspirat els còmics de l'Orn, el personatge del meu bon amic Quim Bou.

En el seu blocens proposa un magnífica esbós del que serà una il·lustració del seu personatge preferit caminant enfront un pont fortificat.

En Quim  ens comenta que s'ha inspirat en el bellíssim pont romànic de Besalú.

A  mi també em recorda poderosament dos espais que he visitat i que semblen haver inspirat aquest paisatge de l'Orn.

Un és Parthenay, una magnífica vila murallada medieval a la regió de Poitou-Charentes i que se'ns presenta amb la seva impressionant porta murallada de Saint Jacques, la porta per la que entraven a la vila els pelegrins que seguien un dels ramals del camí de Sant Jaume:


Si a aquest tram hi afegim l'inigualat pont fortificant de Valentré de Cahors, al departament també francès del Lot:

Aquest pont ja apareix dibuixat en el còmic "Els companys del crepuscle" del dibuixant francès François Bourgeon, com vaig explicar en aquesta entrada del bloc.
 
En resulta:

I aquest és el dibuix d'en Quim:
Què us sembla?


Continuo pensant que l'Orn és un viatger empedreït i que ha anat fins a terres més llunyanes del que en Quim es pensa, fins i tot potser ha fet el camí de Sant Jaume. O qui ha viatjat és la gran imaginació d'en Quim?.

SERRALLONGA EN LA LITERATURA POPULAR DEL SEGLE XX (1)


Dues portades d'edicions de novel·la popular que
van tenir de protagonista el bandoler.

Víctor Balaguer havia recuperat la popularitat del personatge d’en Serrallonga amb la seva obra de teatre i les novel·les de gran èxit editades a mitjans del segle XIX.

Està clar que el bandoler ja era un personatge popular i mitificat des del mateix segle XVII i així ho recollien romanços, l’obra de teatre “El Catalán Serrallonga” , les edicions de “canya i cordill” o el mateix ball de plaça que li havien dedicat.  Però l’obra de Balaguer va revifar sense cap mena de dubte el mite i en Serrallonga va prendre una dimensió més romàntica i , certament, exitosa.

Per a mantenir viva la llegenda del bandoler possiblement no li calia l’obra de Balaguer, però és ben cert que aquesta va servir per a impulsar nova literatura que va arribar ara a totes les classes.

Aquest impuls  literari es produeix en el segle XIX mitjançant les diferents edicions de les dues novel·les de Balaguer, però hem de tenir en compte que aquestes edicions estaven sols a l’abast de classes més pudents. Les classes populars s’havien de conformar amb les edicions de “canya i cordill” i els seus rodolins.

Amb l’entrada del segle XX s’incorpora més àmpliament l’anomenada “novel·la popular”. Es tracta d’edicions de més tiratge i distribució, de cost d’edició reduït que els fa més assequibles, impulsades per noves i agosarades editorials, amb una extensió de pàgines reduïda i un llenguatge entenedor per al gran públic. En ocasions formen part de col·leccions de periodicitat setmanal, quinzenal o mensual que pel seu baix cost poden ser seguides per una massa de lectors més elevada.

La “novel·la popular” vindrà , en definitiva, a universalitzar o democratitzar la literatura i els seus lectors.

I el personatge literari d’en Serrallonga entra a formar part d’aquest nou catàleg literari mitjançant la seva aparició en diferents edicions de “novel·la popular”. No és gens estrany, doncs el bandoler llegendari  i romàntic elaborat en els precedents literaris del segle XVII al XIX conté tots els ingredients per atrapar el gran públic: un bandoler, aventures, romanticisme, la lluita contra les injustícies ... Suficients ingredients per a saltar a les pàgines de la “novel·la popular” i atrapar al gran públic del segle XX.

Des de 1910 i fins a 1957 trobem diferents edicions en format de “novel·la popular” sobre el nostre personatge. No tinc cap dubte que aquestes van ajudar a mantenir i ampliar  la popularitat d’en Serrallonga –sobretot durant el període de la postguerra- , cohabitant amb la mateixa llegenda del personatge i ajudant a la permanència de la visió romàntica del bandoler, fins guanyant la mateixa història.

En les següents entrades del bloc presento les  edicions que jo he pogut col·leccionar d’aquesta literatura popular relacionada amb en Serrallonga. Totes estan escrites en castellà, tot i que publicades en la seva majoria per editorials de Barcelona.

Aquestes novel·les, la seva senzillesa i facilitat de lectura, m’han fet entendre la importància que devien tenir en l’habituació a la lectura de molta gent durant el passat segle. I això és un valor que se’ls ha de reconèixer i reivindicar.

Com que a més van ajudar a mantenir viu el record i la llegenda del nostre popular bandoler, el reconeixement ha de ser doble.

dilluns, 19 de maig del 2014

PARADISOS PROPERS: DE SANT PRIVAT D'EN BAS A LES ESCLETXES DE L'EUGA






Aquest dissabte hem fet via cap als altiplans de Collfred, ascendint des de Sant Privat, a la Vall d'en Bas, per a conèixer un lloc singularíssim: les Escletxes de l'Euga.

Vaig saber d'aquest lloc gràcies al bloc del company Quim Bou i vaig dir-me que algun dia havíem d'anar a descobrir-lo.

Les Escletxes de l'Euga és una singular i curiosa formació de trinxeres rocoses que es va formar a partir d'un terratrèmol en el segle XV. 

La ruta que vam triar per a fer la caminada la vam iniciar a l'àrea de pícnic del pla d'en Xurri, a Sant Privat d'en Bas, ascendint pel camí dels matxos, un antic camí de bast on encara es poden observar trams enllosats de l'antiga via.

Aquest camí ascendeix fins a guanyar la plana per on discorre la riera que forma l'espectacular Sant de Sallent, on gaudir de l'espectacle panoràmic de la plana. Des d'aquest punt  es realitza la darrera ascensió fins el Cap del Ras, on comencen a acompanyar-nos les vaques que pasturen acompanyades dels petits vedells que han nascut aquesta primavera.

És en aquest altiplà, en l'anomenada Baga de Freixeneda on hom pot gaudir de l'espectacle natural que ofereixen les Escletxes de l'Euga.

Durant una bona estona vam estar recorrent i descobrint  els laberints rocosos, obacs i plens de molsa, que formen un singular paisatge únic. En aquest enllaç podeu trobar-hi més informació.

El camí de baixada , després de dinar en una balconada natural sobre la vall, amb Santa Magdalena al fons, el vam fer pel Camí del Bot, fins a trobar-nos amb les gorgues que forma la riera de Collfred en el seu descens cap a la plana.

Sempre ho dic: el nostre país ens ofereix un racons que són veritables paradisos que no ens podem deixar perdre.

dijous, 15 de maig del 2014

SERRALLONGA, DE LLUÍS VIA (1936)

Lluís Via i altres redactors de la revista Joventut, acompanyant a Jacint Verdaguer
en una excursió al Montseny i les Guilleries l'any 1901 (font: bloc La Beat Generation
i els pòtols místics catalans)

Lluís Via i Pagès (Vilafranca del Penedès,1870-Barcelona, 1940) va ser un reconegut poeta, narrador, periodista i traductor membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Va ser també director i redactor de la revista Joventut i va col·laborar també a les revistes La Renaixença, El Poble Català, Gent Nova i La Novel·la d'Ara.

Com a membre de l'Acadèmia de Bones Lletres va publicar en el volum setzè del butlletí d'aquesta, l'any 1936, un interessant i complert article sobre la biografia d'en Serrallonga.
Lluís Via va participar com a periodista, igual que els nous historiadors, en la senda de desmitificació del bandoler, interessant-se clarament per la vessant biogràfica del veritable Serrallonga. L'inici de l'article és netament clarificador:

"El caràcter d'aquest home, per vulgar que sigui, i l'accidentada vida que duia, interessen, en un sentit estrictament humà, molt més que no la significació política que amb evident exageració, i amb desaprensió excessiva, se li ha atribuït; i és per això que extrec del seu procés les següents notes que el retraten tal com era".

Efectivament, l'autor utilitza com a font per al seu article de trenta pàgines l'extracte del procés sumarial d'en Serrallonga que havia publicat el 1868 l'historiador Joan Cortada; però també utilitzà la copia mecanografiada que l'any 1932 realitzà de tot el procés sumarial l'Ateneu Barcelonès.

L'article s'estructura en diferents capítols: dades inicials sobre el bandoler, la Joana Macissa, el físic i la indumentària del bandoler, el seu retrat moral, Serrallonga com a home de paraula, valedors i encobridors, la digressió històrica del personatge, el Fadrí de Sau, la sentència i mort d'en Serrallonga i finalitza amb un apèndix amb una relació molt completa dels bandolers que van formar part de la quadrilla i de les persones assassinades per aquests.

Com es veu, Lluís Via va tenir especial cura de presentar la vessant humana i moral del bandoler, descrivint-lo com a "puntós i orgullós i també lleial", o sigui la vessant més generosa del personatge:

"També s'ha de dir que Serrallonga era lleial amb els que se li mostraven adictes, als quals no feia mai un tort, i si eren pobres, i ell no es trobava mancat de diner , els pagava els recaptes, ajuts o favors que en rebia".

Però en contraposició clara i simultània a la part més luctuosa del bandoler:

"De totes maneres, queda ben demostrada la baixa estofa de Serrallonga, del qual molta part del poble ha fet un heroi llegendari seguint la propensió d'enaltir els grans facinerosos i retreure llurs actes bons per a disculpar-los de llurs malifetes".

Especialment crític es mostra amb els escriptors que, com Víctor Balaguer o Celestí Barallat, van convertir el pagès bandoler en un noble polític:

"Historiadors i poetes han fantasiat sobre la genealogia de Serrallonga fins el punt de convertir en cavaller de noble  nissaga u  home que adoptà per ofici el robar i el matar, i arribà a fer-se un famós professional del crim".

Es tracta d'un molt bon article per a conèixer la síntesi històrica del bandoler, com també la visió més crítica d'alguns historiadors i autors com Lluís Via.

La fortuna també fa que sigui consultable a Internet, accedint a aquest enllaç.