EN SERRALLONGA A ARGIMON

 

Setmanes enrera vam fer una caminada fins al lloc d'Argimon, al terme municipal de Riudarenes. 

Argimon és un lloc privilegiat per la seva alçada i amb magnífiques panoràmiques a tot l'entorn, val la pena pujar-hi per a gaudir-les.

Però el lloc també gaudeix d'un patrimoni històric de primer ordre. En els seus orígens s'hi va construir un castell ja documentat l'any 925. Posteriorment va passar a mans dels vescomptes de Cabrera i fou destruït durant les lluites d'aquests amb el rei Joan I, l'any 1367.

De l'antic castell en queda dempeus la torre quadrada i la capella romànica, tot perfectament restaurat fa anys pels Amics d'Argimon.

En el segle XVIII es va construir sobre el lloc un nou temple, el qual domina la fesonomia del conjunt arquitectònic actual.

Precisament sobre aquesta nova església trobem una llegenda que la relaciona amb en Serrallonga i que Joan Món i Pascual va recollir en el seu llibre sobre el bandoler i que jo vaig reproduir en el meu còmic de l'any 1985 sobre la biografia del bandoler.

Segons aquesta llegenda la quadrilla d'en Serrallonga hauria segretat l'hereu de Can Pla de Brunyola perquè aquest no havia pagat "l'impost revolucionari" que li exigien i l'haurien conduït a les ruïnes de l'antic castell d'Argimon. En Serrallonga, home de gran religiositat, hauria decidit deixar-lo lliure a canvi que el segrestat es fes càrrec del cost d'edificar un nou temple en aquell lloc.

Fou així, segons aquesta llegenda, que s'hauria edificat la nova església d'Argimon.

FIRA D'HERBES A VILANOVA DE SAU

Aquest proper diumenge dia 2 de juny es celebra a Vilanova de Sau la XXIIa edició de la Fira d'herbes remeieres.

Una bona proposta per a conèixer el món de les herbes del nostre país i passar un bon dia en un poble bonic i envoltat d'un paisatge privilegiat.

I a més, si es vol, comprar un dels meus còmics d'en Serrallonga en la parada que cada any poso a la fira.

Si voleu conèixer el programa, mireu aquest enllaç.

LA COSTA VERMELLA

La nostra anada a Nyils no podia pas acabar sense fer una volta de retrobament i de descoberta amb alguns dels espais de la Catalunya Nord. En aquesta ocasió vam optar que entrar a l'Empordà resseguint la Costa Vermella.

La carretera que enllaça Perpinyà amb Portbou ressegueix l'àrea costanera del Rosselló que forma la subcomarca de la Marenda i arriba fins la costa rocosa de la serra de l'Albera. És una carretera que, en arribar a Colliure, es torna sinuosa i va salvant les parets de la serra. Aquí , després de deixar la plana, el paisatge es torna diferent i té un punt de màgic, acompanyat de tramuntana i una llum que va atraure-hi fa molts anys alguns artistes.

La nostra petita sortida ens va portar fins a la platja del Nord d'Argelers. Aquí vam fer un petit silenci en el lloc on l'any 1939 les autoritats franceses van crear un camp de concentració per a tenir-hi controlats , en condicions inhumanes, més de cent mil republicans que fugien veient l'imminent victòria dels franquistes. 

La carretera ascendeix les estivacions de la muntanya i comencem a veure, amb el fort de Sant Elm com a vigia, les vinyes atalussades que creixen en un sòl d'esquist poc fèrtil, sobre terrasses escarpades i parets de pedra seca als contraforts dels Pirineus que semblen voler caure baix el mar que brama als seus peus. L'esforç i la tenacitat dels vinyataires d'aquesta zona , treballant un sòl difícil i gens manyac, els ha portat a elaborar uns vins molt apreciats.

També hem descobert un lloc molt original i que ens era fins ara desconegut: el "site de Pauilles".

Resulta que en aquesta badia Alfred Nobel hi va ubicar una fàbrica de dinamita l'any 1870. El 2008 el Consell General dels Pirineus Orientals va recuperar i inaugurar l'espai ubicant-hi diferents espais museïtzats, sales d'exposicions, artesans de la construcció de barques de pesca i un jardí mediterrani i amb plantes tropicals. El resultat és un espai natural magníficament recuperat i un museu a l'aire lliure per a conèixer la història del lloc, tot això en l'enclavament privilegiat de la badia . Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

El darrer passeig, abans d'entrar a l'Empordà, l'hem fet al poble de Port-Vendres, arran de barques i mentre el sol  començava a avisar-nos que aviat deixaria pas al crepuscle.

ELS PRIMERS CÒMICS DELS NINS DE LA BRESSOLA DE NYILS

Després de la meva xerrada a l'escola Bressola de Nyils, els més petits em van regalar dibuixos que havien fet a classe. Es tractava dels seus primers còmics, alguns amb en Serrallonga de protagonista i d'altres amb boniques històries de princeses, dracs i tot allò que els hi proposava la seva imaginació.

Permeteu-me que us els ensenyi en aquesta petita exposició virtual.

Els petits de Nyils són uns veritables artistes!

 

 

 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

XERRADA A LA BRESSOLA DE NYILS

Ahir dimecres vam arribar-nos, convidats pels professors de l'escola, a la Bressola de Nyils, al Rosselló.

Els nins han estat estudiant el personatge d'en Serrallonga i la Revolta dels Angelets de la Terra i m'havien proposat fer-los-hi una xerrada sobre els meus còmics i els Angelets. No m'ho vaig pensar dues vegades, doncs per a mi era una experiència nova parlar a un públic tan jove.

Els vaig parlar del sentit de la revolta dels Angelets del segle XVII als Comtats i també del pas d'en Serrallonga per les terres de la Catalunya Nord quan anava a refugiar-se al Viver o Nyer.

També els vaig fer dibuixar en Serrallonga i els vaig explicar com anava vestit i armat.

I finalment vam improvisar una escena del Ball d'en Serrallonga, amb els personatges del bandoler, la Joana Macissa, el bordegàs i el Fadrí de Sau. Encara avui en dia la colla dels "Trabucaires d'en Trinxeria" de Vilanova de la Raó representen el ball a la Catalunya Nord.

Va ser una bona experiència per a mi, divertida tot i que en ocasions difícil, doncs la curiositat dels nins a vegades et porta a respondre preguntes curioses.

Jo m'ho vaig passar molt bé i espero que ells també, el que és segur és que van estar molt atents i interessats pel tema del bandolerisme i dels Angelets i crec que aquesta trobada, junt amb la feina que fan les professores, haurà servit per a que coneguin un xic més una part de la seva història.

Es que és indubtable és la gran feina que fan les escoles Bressola de la Catalunya Nord, és una esperança que encara s'hi ensenyi la nostra llengua, i això no ens podem permetre de perdre-ho.

Des d'aquí les meves salutacions a la Marta i la Rosalina , professores, i a tots els nins de la Bressola de Nyils.

LA BLANES HISTÒRICA A "SERRALLONGA BANDERA NEGRA"

 

Aquestes són algunes de les pàgines de Serrallonga Bandera Negra on apareix la vila de Blanes, recreada a partir d'alguns elements del seu patrimoni que encara existeixen.

La primera imatge correspon a la una pàgina d'una sola vinyeta en la qual apareix una recreació de com seria la vila en el segler XVII. És un exercici que m 'agrada molt: intentar imaginar i mostrar com seria un espai fa tants segles. Blanes hi apareix dominada pel castell de Sant Joan, dalt del seu turó, i per l'església i l'antic palau dels Cabrera. I , com no, tot el recinte murallat del qual, avui en dia encara en queda el vestigi d'una de les portes d'accés.

La segona imatge correspon a l'assalt final dels soldats castellans al palau dels Cabrera, el darrer reducte que van perdre els defensors de la vila l'any 1652.

La tercera imatge correspon a una vinyeta on vaig reproduir-hi la font gotica.

És inevitable que els pobles i les ciutats evolucionin el seu urbanisme amb els anys i que vagin perdent alguns dels elements més rics del seu passat. Blanes no escapa d'aquesta evolució, però encara podem intuïr avui que , en tant que una de les capitals de la noble família dels Cabrera, en el passat devia ser una vila medieval molt atractiva.

BLANES

 

 

 

Ahir vam  passar el dia a la ciutat de Blanes.

Cada poble i cada ciutat del nostre país té els seus petits tresors per a mostrar, encara que en una primera ullada ens sembli que no. 

Alguns d'aquests els podem trobar a Blanes. Podem pujar fins el castell de Sant Joan i gaudir de la privilegiada panoràmica sobre la ciutat, el mar i les muntanyes del Montseny i les Guilleries.

També podem passejar pel jardí botànic Mar i Murtra i sentir-nos orgullosos de tenir aquest petit paradís de vegetació a la Costa Brava. Fa molts anys el comerciant alemany Carl Faust s'instal·là a Blanes i la seva afició pel naturalisme el va portar a comprar terrenys i crear aquest jardí. Gràcies a això s'ha pogut conservar aquest espai natural intacte a la nostra castigada costa, un veritable privilegi.

I també podem passejar per l'animat centre comercial de Blanes, admirant-hi la  font gòtica del segle XIV, que ens parla de de la importància de la vila durant els anys que estava sota la jurisdicció de la família Cabrera.

Blanes també és protagonista de la història de Catalunya durant la Revolta i la Guerra dels Segadors, en el segle XVII. Per aquest motiu la ciutat surt com a teló de fons en els meus dos primers còmics.

Durant la revolta els segadors de la plana de la Selva van empènyer fins aquí els terços militars espanyols comandats per Leonardo de Moles, on s'hagueren de refugiar i embarcar per a no quedar-ne atrapats.

Durant la Guerra dels Segadors, ja al final de la guerra, les tropes castellanes del marquès de Mortara, davant la negativa de la població a rendir-se, el setembre de 1652 atacaren la vila amb artilleria, i la repressió fou dura: 300 dels defensors foren condemnats a galeres. Blanes fou una de les darreres viles que capitularen davant els castellans, un episodi de resistència i heroïcitat que vaig recollir a Serrallonga Bandera Negra.

Com he dit, molts de llocs del nostre país ens poden mostrar els seus tresors amagats. Però és que a més, si busquem una mica en el seu passat, veurem que han estat veritables protagonistes de la nostra història i que convé recordar i reivindicar aquest protagonisme.

QUAN EN SERRALLONGA ENTRA EN LA TEVA HISTÒRIA ...

 Els descendents d'en Serrallonga de

Santa Coloma de Farners (foto: Revista RESSÒ)

Una de les coses agradables que trobo quan faig fires amb la meva parada de còmics és que parlo amb la gent i en ocasions algú se m'acosta per explicar-me històries i llegendes d'en Serrallonga. Pot donar-se el cas que em parlin de llocs on han estat i a on hi havia passat el bandoler -com és l'enigmàtica cova on s'amagava-, que m'expliquin que el seu cognom és el mateix que el bandoler o fins i tot em parlin de documents familiars que els relacionarien amb els Sala de Viladrau,  els Serrallonga de Querós o amb la descendència del bandoler.

Les referències a possibles vincles familiars em demostren com de viva és l'atracció popular del bandoler.

Amb el meu bloc i amb la guia d'itineraris que vam editar amb la meva filla Ànnia pretenc posar en valor els espais i els llocs on va viure i actuar el bandoler. Utilitzo com a font el procés sumarial que es troba a la xarxa i dades que s'hi contenen que no formen part del principal material utilitzat pels historiadors per a traçar la gran biografia del bandoler, sinó que són les petites històries d'actuacions dels bandolers i dels llocs i masos on va estar la quadrilla d'en Serrallonga.

Aquest buidatge vol extreure les petites històries d'aquests llocs, petites històries que sumades a la gran història del bandoler formen un tot.

I és en aquest procés d'identificar llocs i persones (masies i pobles, noms de fautors i de bandolers,...) quan, molt feliçment, poden esdevenir coincidències i contactes amb altres persones que bolquen informació històrica a la xarxa i descobreixen casualment una vinculació personal i familiar amb el bandoler.

És aleshores, quan aquesta feliç coincidència fa que aquestes persones descobreixen la possibilitat de tenir una vinculació genealògica amb el mateix bandoler o que aquest va actuar o tenir relació amb la seva família, quan en Serrallonga entra en la història familiar, que no és altra cosa que la història popular i diària del nostre país, allunyada dels grans fets que ens expliquen els llibres, però igual d'important, doncs la història del país és la suma de les històries que aporten les seves persones.

I és reconfortant veure com llavors el nostre bandoler es materialitza físicament, se'ns fa més proper i deixa de ser un llunyà personatge de llegenda per a esdevenir , efectivament, part de la història que hem viscut.

Això m'ha passat en dues ocasions.

Fa mesos vaig contactar amb Joffre Carreras, un apassionat de la genealogia que està resseguint les seves arrels familiars i manté actiu el bloc De gent i de llocs . En aquella ocasió va descobrir que aquestes arrels arribaven fins als Planella de Sant Amanç dels que vaig parlar en aquesta entrada del bloc.

I fa més poc temps vaig fer-ho amb David Farell, professor i historiador que manté actiu el bloc Bloc dels Farell , sobre la història d'aquesta família. En aquesta ocasió va descobrir els vincles d'en Serrallonga amb el Farell de Caldes de Montbui -que com he explicat recentment no són pocs- i em va donar referències d'un pagès anomenat Francesc Farell i del seu fill Josep, coetanis d'en Serrallonga i que serien, per tant, els propietaris del mas quan s'hi s'amagaven les quadrilles de les Guilleries i del Vallès.

Dos exemples de com en Serrallonga pot entrar en la nostra història familiar.

El personatge real venç el temps -com ja ha fet la seva llegenda , que ha perdurat al llarg de generacions- i es materialitza en l'actualitat via aquestes relacions o vincles familiars. El millor exemple el tenim a Santa Coloma mateix, on Jordi Solà, també interessat en la genealogia familiar, va seguir la traça de la família i va arribar a descobrir documentalment l'efectiva relació de descendència d'aquesta amb el bandoler. D'aquí en va sortir un article publicat a la revista local RESSÒ i una fotografia familiar d'aquests descendents d'en Serrallonga.

HEM PUJAT AL FARELL DE LA MUNTANYA DE CALDES

 

Aprofitant la nostra estada a Caldes de Montbui per a presentar Serrallonga Els Angelets de la Terra, no ens vam poder estar d'arribar-nos fins a la gran masia del Farell.

Es tracta del mas que cito en aquesta entrada i també en aquesta entrada del bloc, les quals he actualitzat posant-hi les meves fotografies.

El Farell era en aquell temps un veritable santuari per a les quadrilles de les Guilleries i del Vallès i, per tant, és un dels principals escenaris de la història del bandolisme català.

La masia és un enorme edifici recentment restaurat i que disposa d'una masoveria adosada, pel gran volum de l'edifici es veu que realment devia ser un dels principals masos de la contrada.

La carretera que hi porta ascendeix nou quilòmetres des de Caldes de Montbui i, per tant, l'enclavament del Farell és privilegiat, alçant-se sobre tota la plana i gaudint d'unes vistes panoràmiques privilegiades.

Per un costat tota la plana del Vallès Oriental, amb Caldes de Montbui als peus, i amb la vista perdent-se fins la serralada del Montnegre, les grans estibacions del Montseny i el vistós rocam del parc natural de Sant Llorenç del Munt.

Es tracta d'una veritable talaia natural i no ens va estranyar que els bandolers trobessin aquest lloc com a idoni per al seu refugi.

El que ens va quedar clar és la llunyania que hi ha entre el Farell i les muntanyes de les Guilleries i , per tant, el sorprenent de les llargues distàncies que recorrien els bandolers d'aquella època, tot i que ja sabem que el sentit el temps ha canviat molt i molt amb els anys.

FAUTORS DE SUSQUEDA (i 2)

 

 

Espectaculars fotografies antigues del nucli urbà de Susqueda.

Extretes de la pàgina  web de l'Ajuntament.

A Susqueda hi trobem encara més fautors de la quadrilla d'en Serrallonga:

"En Pere Suy que te casa en la Segrera de Susqueda y en sa casa nos ha recullits y receptats moltes vegades"

La Maria Serradora, una dona vidua o soltera de Susqueda que "nos feye gran amistat a tots igualment yns neteyave les camises".

El pare i fill Colobrans "en sa casa so jo estat ab la quadrilla moltes vegades y dins della y altres vegades dins de una cabanya que te junt a sa casa nos donaven dints Colobrans a menyar y a beurer".

O la vidua Terrats: "viuda de Susqueda la qual per ser com es molt amiga y valedora nostra som estats jo y los demes lladres de la quadrilla moltes vegades en sa casa y dins della nos donave menyar y beurer de bona gana si be nosaltres ho pagavem perque es pobre dona ... y tambe es veritat que quant nosaltres haviam menester sabates y altres coses necessaries davem orde a dita Terrats quens ho anas a comprar y ella ho feye veritat es que li davem diners y asso feyem perque confiavem della".

El cas de Susqueda serveix per a il·lustrar , però, la violència del bandolerisme d'aquella època, els casos de col·laboradors i fautors dels bandolers contrasten els casos de morts violenta causada per les quadrilles de bandolers , per veïns o qui sap si també per autoritats reials.

En el llibre "Susqueda, la història submergida" d'Antoni Pladevall i Eva Viñolas, s'hi publica una relació de morts violentes recollides en el llibre d'Òbits o defuncions que demostra que la violència era gran en aquell terme municipal. Pensem que Susqueda disposava l'any 1626 de trenta cases i 164 habitants, doncs en poc més de cinquanta anys es recullen fins aquinze morts a causa de trets de pedrenyal.  Sense cap mena de dubte que el terror es devia apoderar d'aquestes terres en aquells temps.

FAUTORS DE SUSQUEDA (1)

 La Grevolosa

 La Codina

Can Planiques

El poble de Susqueda amaga les seves antigues cases sota les aigües del pantà, però queden al descobert en tot el terme municipal diferents masies que van tenir un paper en la història del bandolers de les Guilleries.

En moltes d'elles en Serrallonga i els seus trobaven bona acollida per part de propietaris i masovers i tot això ha quedat escrit en el procés sumarial.

Malauradament, en aquest entorn muntanyós tan hostil, no ha faltat l'abandonament de tots aquests masos i avui quasi tots ells estan enrunats i a punt de desaparèixer. És gràcies a la tasca de Lluís Balasch que quedarà el record fotogràfic d'aquestes antigues cases, de fet m'he permès utilitzar aquestes fotografies extretes del seu bloc "Masies de les Guilleries i el Collsacabra" , on recull els darrers testimonis visuals que ens quedaran de tots aquests masos.

El pantà es va emportar sota d'ell el poble de Susqueda. I el temps farà que els bosc guanyi el seu terreny i engoleixi totes aquestes masies, borrant la memòria d'aquells que hi varen viure. Al meu parer no hi ha cosa més nostàlgica i trista que apropar-se a aquestes masies caigudes que tenim per tot el país, sentar-se davant i deixar anar la imaginació pensant en aquells anys quan estaven plenes de vida, de pagesos feinejant, padrines anant la comprar o vendre a vila, o mainada jugant pels seus entorns.

La centralitat de Susqueda en la zona d'acció de la quadrilla d'en Serrallonga es posa de manifest, com he dit, amb la quantitat de masos on hi trobava fautors i valedors.

Un d'ells era en Grevolosa "ques amo de la casa dita la Gravalosa  ... y en sa casa nos ha tinguts recullits y amagats lo temps quey voliam estar donantnos dit Gravalosa menyar y beurer de molt bona gana y ab molta amistat..."

Un altre era en Codina "que es lo amo de la casa dita la Cudina de Susqueda lo qual es molt gran amich fautor y valedor meu y dels demes lladres de la quadrilla".

O els  pare i fill de can Planiques, que "en sa casa so estat jo ab altres de la quadrilla moltes vegades y dins della dits pare y fill Planiques nos donaven a menyar y a beurer ab molta abundantia y gran amistat".

En Serrallonga explica que va ser en Planiques qui li va deixar un burro per anar a cavall, a conseqüència d'una ferida de pedrenyal:

"... y en lo que vostra merce me interroga quant jo fuy nafrat lo que fou es que jo y altres lladres tinguerem escopetades ab Miquel Paderneres comissari real ab les quals escopetades jo resti nafrat en la cuxa dreta y no prengui matxo de dit Gravalosa sino que prengui un burret de la casa dita les Planiques y ab dit burret men ani fins prop la rectoria de Susqueda y perque dit burret nom podia aportar jo manllevi la mula al rector de Susqueda que me la dexa de molt bona gana y ab dita mula men ani dret al bosch de Rocasalva y T. Marfa barber de Vich me cura dites ferides".